Nou de cada deu persones adultes amb altes capacitats no són diagnosticades a Espanya
Sense el suport necessari en la infància, molts arrosseguen problemes psicològics i d’adaptació des de menuts a l’edat adulta
Hui, 14 de març, és el Dia de les Altes Capacitats, una situació que passa desapercebuda, ja que s’estima que en les persones adultes nou de cada deu no estan diagnosticades. Sense el suport necessari en la infància, molts arrosseguen problemes psicològics i d’adaptació des de menuts a l’edat adulta.
Com és el cas de Víctor, que té altes capacitats, però no ho va saber fins fa uns mesos, amb dèsset anys: “Jo sentia que hi havia alguna cosa estranya, en la meua manera de comportar-me amb els meus amics, sempre destacava en alguna cosa, no acabava d'encaixar per complet”.
Des de la psicologia adverteixen que de vegades aquestes persones venen amb alteracions i estats emocionals propis de l’ansietat, d’indefensió i de pressió. És escoltant els pacients quan es pot descobrir una persona amb les altes capacitats a la base dels problemes. El diagnòstic ajuda a reinterpretar la seua història. “Totes les parts de la meua vida estaven sense encaixar del tot, de sobte han trobat el seu lloc”, ens relata Víctor.
Cal trencar mites: són molt intel·ligents, però també molt diversos i molt emocionals i necessiten ajuda. Cristina Bonet, psicòloga clínica especialitzada en altes capacitats explica que és importat donar espai a l’emotivitat d’aquestes persones i a partir d’ahí fer-se'n càrrec per a saber quina teràpia bàsica convé amb el diagnòstic. Entendre per a canalitzar aquestes capacitats com el que són, un valor que els fa únics.