El Nobel de Física recau en Agostini, Krausz i L'Huillier per estudi de dinàmiques d'electrons
Els tres han revolucionat la física en fer possible l'observació de fenòmens subatòmics en l'escala de temps més breu que ha sigut captada per l'ésser humà fins ara
El Premi Nobel de Física 2023 és per a Pierre Agostini, Ferenc Krausz i Anne L'Huillier pels seus mètodes experimentals per a generar polsos de llum d'una duració d'attosegons per a l'estudi de la dinàmica dels electrons en la matèria. La Reial Acadèmia de les Ciències Sueca ha estacat que les potencials aplicacions d'aquests mètodes investigats pels premiats es troben en els àmbits de l'electrònica i la medicina.
Agostini, nascut a França el 1968, és professor de la Universitat Estatal d'Ohio (EUA). Krausz va nàixer a Hongria el 1962 i exerceix a l'Institut Max Planck d'Alemanya i L'Huilllier va nàixer a França el 1958 i investiga a la Universitat de Lund (Suècia).
El món científic havia valorat ja amb abans de la concessió del premi que tots tres han revolucionat la física en fer possible l'observació de fenòmens subatòmics en l'escala de temps més breu que ha sigut captada per l'ésser humà fins ara.
L'Acadèmia ressalta que els tres "han brindat a la humanitat noves eines per a explorar el món dels electrons dins dels àtoms i les molècules". "Els moviments dels electrons en àtoms i molècules són tan ràpids que es mesuren en attosegons. Un attosegon és a un segon com un segon a l'edat de l'univers", explica l'acadèmia sueca.
Els moviments dels electrons en àtoms i molècules són tan ràpids que es mesuren en attosegons. Un attosegon és a un segon com un segon a l'edat de l'univers.
Agostini, Krausz i L'Huillier han demostrat una manera de crear polsos de llum extremadament curts que poden usar-se per a mesurar els ràpids processos en els quals els electrons es mouen o canvien d'energia. A més, les seues contribucions "han permés investigar processos que són tan ràpids que abans eren impossibles de seguir".
Les seues aplicacions potencials estan en àrees "que van des de l'electrònica fins a la medicina. Els polsos d'attosegons també es poden utilitzar per a identificar diferents molècules, com en el diagnòstic mèdic".
"Ara que el món dels attosegons s'ha tornat accessible, aquests breus esclats de llum poden emprar-se per a estudiar els moviments dels electrons. Ara és possible produir polsos de fins a unes poques dotzenes d'attosegons, i aquesta tecnologia està en constant desenvolupament", indica l'acadèmia sueca.
El Nobel de Física és el segon de la ronda d'aquests prestigiosos premis, després que s'anunciara dilluns el de Medicina i a l'espera que es coneguen els pròxims dies els llorejats de Química, Literatura, de la Pau i, finalment, el d'Economia, dilluns que ve.
