Els investigadors de la vacuna contra la covid guanyen el Nobel de Medicina
Katalin Karikó i Drew Weissman han sigut guardonats pels seus descobriments sobre modificacions de bases de nucleòsids que van permetre el desenvolupament de vacunes d'ARN
El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2023 és per a la bioquímica hongaresa Katalin Karikó i l'immunòleg nord-americà Drew Weissman per les seues investigacions relacionades amb les vacunes d'ARN missatger contra la covid-19, segons ha informat l'Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d'Estocolm.
El Nobel de Medicina és el primer de la ronda d'aquests prestigiosos premis, als quals seguiran els anuncis en dies successius dels de Física, Química, Literatura, de la Pau i, finalment, el d'Economia, dilluns que ve.
Les seues troballes van obrir la via a unes vacunes que "han salvat milions de vides i han previngut malalties greus en moltes més", ha destacat l'Assemblea dels premis.
Karikó i Weissman, catedràtics de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units), van descobrir com modificar les molècules d'ARN per a usar-les com a agent terapèutic sense que el sistema immune humà les destruïra.
Katalin Karikó va nàixer el 17 de gener de 1955 a Szolnok (Hongria). Graduada en Biologia en la Universitat de Szeged (Hongria) en 1978 i doctorada en Bioquímica en 1982, va començar a estudiar les propietats de l'ARN missatger en eixe centre hongarés. En 1985, va emigrar als Estats Units amb el marit i la filla de dos anys, un viatge per al qual va eixir amb els estalvis amagats en l'osset de peluix de la xiqueta (tal com ha recordat en moltes entrevistes).
En 1997, coneix l'immunòleg Drew Weissman, un dels investigadors de la vacuna contra el VIH, i comencen a col·laborar.
Treballant en vacunes basades en ARN missatger, Karikó i Weissman van veure que aquesta molècula provocava fortes reaccions inflamatòries perquè el sistema immunitari la detectava com a intrusa i van aconseguir introduir xicotets canvis en l'estructura de l'ARN perquè eixes reaccions no tingueren lloc.
La seua troballa, publicada en 2005 va ser molt lloada, i l'any següent van crear una empresa basada en ARNm anomenada RNARx, encara que no van aconseguir que s'enlairara.
A partir dels seus treballs van registrar dues patents relacionades amb l'ARN missatger, que van ser venudes per la universitat i posteriorment adquirides per dues empreses, Moderna i BioNTech.
Els seus resultats van ser fonamentals perquè es desenvoluparen vacunes basades en ARNm contra la covid, encara que aquesta tecnologia podria estendre's a diferents àrees de la medicina com el càncer, les malalties autoimmunes o la regeneració de teixits.
((Estem treballant ampliar aquesta informació))
