Naix al Bioparc la tercera zebra de Grant de l'any

Dissabte passat a la matinada va nàixer una zebra de Grant (Equus burchell iboehmi) al parc Bioparc de València. A principi d'any, al gener i al febrer, van nàixer els seus germans de ramat, dos mascles.

Malgrat que la zebra de Grant és l'espècie més comuna a l'Àfrica, el decreixement en la població preocupa els conservacionistes i la inclusió en la llista roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) com a "quasi amenaçada" és mostra d'això. En aquest sentit, cada vegada guanya més importància la preservació en captivitat, en la qual el Bioparc té una posició destacada.

El pare és el mascle Zambé i, una vegada més, no va haver-hi complicacions en el part i la mare i la cria estan en perfecte estat. Encara es desconeix el sexe de la nouvinguda, a la qual ja es pot veure al costat dels altres membres del grup en el recinte multiespècie de la sabana on conviuen amb rinoceronts, estruços i marabús.

El dibuix de les franges, únic en cada zebra

Hi ha diferents espècies i subespècies de zebra que comparteixen un patró de disseny, encara que el dibuix de les franges és únic en cada individu. És com l'empremta digital en un humà. Es pensa que el laberint de ratlles que constitueix el ramat confon al depredador, i li complica la tasca de triar presa. D'altra banda, com que es tractar de patrons únics, poden utilitzar-los per a reconéixer-se entre elles dins del ramat.

Finalment, hi ha una última hipòtesi que assenyala que sota cada franja negra hi ha una capa de greix que pot calfar-se vint voltes més que les zones blanques. Aquesta diferència de temperatura al llarg del cos sembla generar corrents d'aire, que tindrien una funció termoreguladora.

Tenen la tendència de posar el cap d'una sobre el llom de l'altra pel perill que corren que les cacen els lleons. En la naturalesa viuen en grups familiars de 5 a 20 individus formats per un semental, femelles i els poltres.