La mona de Pasqua, entre la tradició i la innovació
Diversos punts de la Ribera, com Alberic i el Mareny de Sant Llorenç, atrauen compradors i compradores de moltes comarques centrals.
Al llarg d'aquesta Setmana Santa no són pocs els que han comprat la tradicional mona de Pasqua, un dolç típic d'aquestes dates, que ha evolucionat i s'ha adaptat als gustos actuals i als nous canals de venda.
A l'entrada d'Alberic ens rep un gran mural de ceràmica que mostra el procés d'elaboració de la mona de Pasqua. Just al costat, un panell informatiu amb els principals llocs on poder comprar-la. És la ruta de la mona. No debades, aquesta població de la Ribera Alta és el bressol d'aquest dolç tan típic els dies de Pasqua. El panou de tota la vida, el tradicional, el de sempre, que sembla suficient per a atraure compradors de tota la província.
Com també ocorre al Mareny de Sant Llorenç, on aquests dies les persones fan cua. Ací es pot trobar l'evolució de la mona tradicional adaptada als gustos de tots. Amb un empaquetatge sofisticat, promoció en xarxes i un mètode de venda innovador que han fet d'alguns negocis un cas d'estudi.
Els paratges naturals tradicionals, una opció per a menjar-se la mona de Pasqua
Els paratges naturals de la Murta i la Casella, a Alzira, encara que han despertat ocults per la boira, malgrat la pluja, centenars de persones s'hi han acostat a menjar la mona o fer un passeig.
Des del mes de setembre hi ha aforament limitat. Un total de 280 persones poden accedir-hi com a màxim en cinc trams horaris, la meitat d’aquestos amb cita prèvia i l'altra, sense comunicació prèvia.
El Clot de Galvany, situat a vint quilòmetres de la ciutat d'Elx, al Baix Vinalopó, també és un lloc tradicional per a empinar el catxirulo aquestos dies. Com es troba al costat de la platja és habitual trobar aglomeracions. Enguany, a pesar de la pandèmia, no és una excepció, però la major part dels visitants han sigut responsables. La mona, la coca de tonyina o la coca de molletes han plenat, com sempre, les taules.
