Mollà reclama un esforç a ajuntaments i conselleries per a accelerar la tramitació d’instal·lacions fotovoltaiques

La Comunitat Valenciana ha suspés en “pràcticament tots” els indicadors de canvi climàtic, segons un informe del Consell

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà
La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà / Clara Martínez / Europa Press

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha reclamat aquest dimarts al govern valencià “en la seua totalitat” i als ajuntaments un major esforç i compromís per a accelerar la tramitació de xicotetes instal·lacions fotovoltaiques (de menys de 50 megavats), “que tenen cabuda al nostre territori i poden fer front a la transició energètica i a la guerra energètica que assola a famílies i empreses”. 

Mollà ha parlat en aquests termes després de presentar aquest dimarts l'Informe de l'estat del medi ambient en la Comunitat Valenciana 2017-2022, que reflecteix com el territori suspén en “pràcticament tots” els indicadors sobre canvi climàtic. Dels 68 aspectes recollits en l’estudi, 36 mostren una millora, 20 un empitjorament i 12 es mantenen estables.

Malgrat el seu potencial per a generar energia eòlica i solar per a consum i exportacions, la Comunitat Valenciana té uns índexs “insuportables respecte al conjunt d'Espanya” segons Mollà. D'acord amb les dades de l'informe, només un 7,4% de l'energia procedeix de fonts renovables, mentre que el 37,7% prové del petroli i un 27,9% correspon al gas natural.

El 70% del consum correspon al sector del transport i a la indústria; en el cas del transport, més del 90% de l'energia és petroli i en la indústria es constata la dependència del gas natural, que suposa un 63,4% de l'energia utilitzada. De fet, la Comunitat Valenciana se situa un 20% per davall dels drets d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle que té assignats. Les emissions només van baixar un 4% de 2018 a 2019.

En aquest context, la consellera ha recordat que "les instal·lacions d'energies renovables de més de 50 megavats —de tramitació estatal— són complicades de situar" a la Comunitat per possibles perjudicis ambientals i al paisatge, i ha recordat com l’administració que dirigeix ha facilitat la implantació de plantes solars. Mollà ha fet una crida a tots els municipis perquè promoguen, "de manera decidida i facilitadora, les energies renovables sobre sostre, d'àmbit públic o privat, eliminant les dificultats i impulsant recursos públics".

En altres matèries, com la gestió dels residus i l'aigua, la Comunitat Valenciana s'alça com a “pionera”.

Nova llei de canvi climàtic

Precisament aquest dimecres arriba a les Corts la nova llei de canvi climàtic, un any després de la seua tramitació i després del seu pas pel parlament valencià. La consellera ha assegurat que el text legislatiu és “més ambiciós que l’estatal”, adaptat a les noves normatives de la Unió Europea per a complir els compromisos de l’agenda 2030 i “transcendental” amb l’escalada de preus actual. 

Entre altres detalls, recull una nova fiscalitat verda, que el 70% de les energies siguen renovables, un parc suficient d’electrolineres repartides pel territori per al 2025 i gravàmens destinats a empreses, famílies, municipis i polítiques que facen la transició ecològica.

També et pot interessar