Els mòbils, al servei de la ciutadania

Els telèfons mòbils ens poden ajudar a entendre millor el món que ens envolta. I no sols això. Les dades captades per la xarxa de telefonia mòbil d'arreu del planeta poden ser utilitzades per a predir el nostre comportament com a persones i aplicar aquests coneixements a problemes concrets del món real.

És una de les tendències tecnològiques del futur, i del present. Una de les persones que hi treballa és Nuria Oliver, enginyera de telecomunicacions i doctora pel Media Lab de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), i una de les majors expertes del món en aquest àmbit. L'alacantina ha presentat una ponència sobre "Big data per al bé social: oportunitats i reptes" a la Universitat Politècnica de València, en el marc de la vintena edició de la Nit de les Telecomunicacions, que organitza la Generalitat, l'Escola Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la UPV i el Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana, en la qual col·labora À Punt Mèdia.

Segons Oliver, aquestes dades, que són captades "passivament" per la xarxa de telefonia mòbil, ens permeten, "per primera vegada des de que existim com a espècia humana, quantificar el comportament humà a gran escala", el comportament d'una ciutat sencera o d'un país sencer, per a obtindre patrons de comportament molt valuosos si s'apliquen en el desenvolupament sostenible. 

Per exemple, entendre la mobilitat humana és fonamental en casos de riscos de pandèmia o per a inferir quantes persones es poden veure afectades per un desastre natural. També s'estudia l'aplicació demogràfica d'aquestes dades per a elaborar censos més precisos, més barats i més freqüents. Així mateix, hi ha projectes en altres àmbits, com ara els de l'agricultura, el desenvolupament financer i econòmic o l'energia.

Sobre els reptes que té davant aquesta ciència emergent, hi ha una preocupació per com fer el model sostenible des del punt de vista econòmic, i com harmonitzar la participació privada i la institucional per a  fer que aquests projectes es perpetuen i no queden només en projectes pilot. 

Per a Oliver, són sobretot tècnics i de capacitació: "som minoria les persones que sabem, que entenem què fer amb aquestes dades. I les dades per si mateixes són fem digital si no saps fer-hi res", assegura. I afig: "Necessitem, com a societat, més persones expertes en tècniques avançades d'intel·ligència artificial i d'anàlisi de dades per a poder traure el valor d'aquestes dades". 

Informació "pseudoanonimitzada"

On queda, aleshores, la protecció de la intimitat de les persones? Oliver ho explica de manera senzilla. "Tu pots saber quants cotxes hi ha en una autopista sense conéixer-ne la marca o la matrícula, o quantes places lliures hi ha en un aparcament. Em referisc a aquest tipus d'informació. Saber quants mòbils hi ha connectats a una torre cel·lular concreta pot aportar molt". Són allò que els experts anomenen dades agregades i pseudoanonimitzades, en les quals no hi ha lloc per a la informació individual.

Fer que les persones sàpien en tot moment quines dades s'estan captant i per a quines finalitats és fonamental en el context de les dades personals. "Ara, a més", explica Oliver, "entra en vigor una regulació nova sobre les dades personals en l'àmbit europeu, l'anomenada GDPR (General Data Protection Regulation), que se sosté sobre aquest pilar de la transparència i sobre el del control: donar poder a les persones per a determinar si, efectivament, volen que les seues dades s'utilitzen per a aquesta finalitat i, si no és així, poder evitar-ho".