Del ‘miracle’ italià a la desescalada accelerada d'Espanya

Els registres del país alpí contrasten amb el repunt dels contagis a la UE i l'advertència dels científics per la relaxació de les mesures.

Controls de temperatura a a l'estadi de futbol Ennio Tardini, abans del partit de la Seria A entre el Parma i el Nàpols
Controls de temperatura a a l'estadi de futbol Ennio Tardini, abans del partit de la Seria A entre el Parma i el Nàpols / Alessandro Garofalo (Reuters)

Itàlia, epicentre de la pandèmia en la primera onada del coronavirus, és hui un dels països que millor resisteix l'augment generalitzat dels contagis a la Unió Europea. El ritme de positius en proporció a la població ha anat caient des de la desescalada i des de fa setmanes és una de les més baixes del continent (34,7 per cada cent mil habitants) i quasi deu vegades inferior a la d'Espanya (320 casos).

Aquest dijous el país va comunicar 1.786 nous casos. Xifres preocupants però a gran distància dels registres d'Espanya (10.653 positius), França (13.072 nous contagis) o el Regne Unit (6.604), fins al punt que el país s'ha aventurat a reobrir al públic els estadis de futbol.

Els motius del miracle italià no estan clars. Però els experts comencen a vincular algunes decisions del país amb el canvi de tendència.

El confinament a Itàlia va ser més estricte i un poc més llarg -deu setmanes- que al conjunt de la Unió Europea i la desescalada ha sigut més progressiva.

La relaxació de les mesures preventives s'ha completat amb una estratègia de vigilància activa que quan hi ha un cas positiu, fins i tot asimptomàtic, sotmet a proves PCR a tota la xarxa social en contacte amb la persona, família, companys de treball i relacions socials.

El país ha mantingut la quarantena de 14 dies, en lloc de reduir-la a set o 10 dies, com estan fent altres països europeus. I fa tests generalitzats als aeroports als viatgers de països considerats de risc, com Espanya.

Posar en marxa aquest sistema ha requerit una inversió mil-milionària. Itàlia ha activat un pla per a reforçar el sistema de salut amb més de 5.000 metges, 10.000 infermeres i 5.000 sanitaris. En pocs mesos s'ha recuperat part del camí perdut durant les retallades de l'anterior crisi econòmica.

Desescalada precipitada a Espanya i el Regne Unit

La situació italiana contrasta amb la preocupació de l'Organització Mundial de la Salut per la segona onada del coronavirus al continent europeu i l'advertència que la comunitat científica ha fet a països com Espanya en una comparativa a nou països asiàtics i europeus sobre les mesures aplicades durant la desescalada, com a resultat d'un estudi que aquest divendres publica la revista The Lancet.

Els autors adverteixen que la desescalada només pot ser efectiva si el país té “mecanismes efectius per a detectar i aïllar casos”. Una condició que no s'ha complit a Espanya i el Regne Unit en contrast amb Alemanya, que sí que ha tingut i aplicat recursos suficients.

Per això considera precipitada l'obertura de fronteres a la Unió Europa, a diferència de les restriccions que continuaren imposant els països estudiats a Àsia i Oceania. “Un estat no hauria d'obrir les fronteres fins que tinga un mecanisme de vigilància efectiu i confirme que els contagis estan suprimint-se” recorda l'estudi, que lamenta que aquest principi “s'ha ignorat”, quan la Unió Europea va recuperar la mobilitat intracomunitària al mes juny, una mesura que Espanya va retardar un mes.

Entre els indicadors negatius associats a Espanya, els autors identifiquen específicament la debilitat del sistema públic de salut, en contrast amb l'alemany. “L'experiència d'Alemanya mostra els beneficis d'invertir en el sistema de salut per a futur”, adverteix l'estudi, que destaca que abans de la Covid-19 el país tenia 34 llits de cures intensives per cada 100.000 habitants, en contrast amb els 9,7 d'Espanya i els 5,2 del Japó. I torna a assenyalar en negatiu el cas espanyol per la falta de material de protecció per al personal sanitari, recordant que representa el 10% dels contagis.

També et pot interessar

stats