Els microbis responsables de la descomposició humana podrien ajudar a calcular l'hora de la mort en un crim
Una investigació liderada per la Universitat de Colorado identifica una xarxa de microorganismes que apareixen sempre en els cadàvers, independentment de l'entorn
Troballa rellevant per al món de la medicina forense. Un equip científic liderat per la Universitat de Colorado (Estats Units), ha aconseguit identificar, per primera vegada, la xarxa de microbis que s'encarrega de descompondre la carn en els cadàvers, tant animals com humans. Es tracta d'un descobriment amb aplicacions valuoses perquè permet els professionals encarregats de les autòpsies establir, de forma molt més precisa, el moment de la mort d'una persona després d'un crim.
L'estudi, publicat aquest dilluns en la revista Nature Microbiology, compta amb participació d'investigadors del Canadà, la Xina i els Estats Units i està coordinat per Jessica Metcalf i Zachary Burchman, de la Universitat Estatal de Colorado. Després d'analitzar al detall la descomposició de 36 cadàvers humans cedits a la ciència, la conclusió principal és que es tracta d'un procés universal, que ocorre independentment del context.
És a dir, que tant fa si el cos es degenera en un clima temperat o àrid, o si ho fa a l'hivern o estiu, perquè l'entramat microbià que s'encarrega de fer-ho és sempre el mateix. La recerca demostra que els cadàvers es corrompen a causa d'una seqüència constant i predictible d'interaccions microbianes que degraden els òrgans i els teixits al marge de la ubicació, el clima o l'estació.
La descomposició microbiana de la matèria orgànica és un dels processos més importants de la Terra. Permet transformar els teixits i òrgans biològicament morts per a reciclar-los i donar pas a altres procediments que serveixen d'aliment a les plantes i faciliten la respiració del sòl. Els encarregats de dur a terme aquesta seqüència són els fongs i bacteris microbians, però encara que és un procés ben estudiat, la majoria de les investigacions que s'han fet fins ara s'han centrat en la descomposició de la biomassa vegetal morta. No obstant això, a diferència de les plantes, els cadàvers d'animals i els dels éssers humans són rics en proteïnes i lípids fàcilment descomponibles mitjançant un procés biogeoquímic del qual encara se sap poc.
La investigació del grup liderat per Metcalf i Burchman pretenia analitzar millor aquest assumpte. Per a això, van col·locar els 36 cadàvers que conformaven el corpus en tres llocs amb clima entre temperat i semiàrid. En cada escenari van deixar tres cossos en diferents èpoques de l'any —durant quatre estacions— i van prendre mostres de la pell i del sòl circumdant durant els primers 21 dies post mortem.
L'equip va descobrir que, independentment de l'enclavament, el clima o l'estació de l'any en què es van degenerar, els cadàvers humans compartien una selecció universal de microbis que són rars en entorns sense descomposició i que semblen exclusius de la descomposició terrestre de la carn. Amb estudis genòmics i metabolòmics dels sòls adjacents als cadàvers, reconstruïren una xarxa d'interaccions que va revelar com els fongs i els bacteris comparteixen recursos quan metabolitzen els productes de la descomposició. El treball també suggereix que els insectes poden servir de vectors que dispersen aquests microbis d'un animal en descomposició a un altre.
Usant dades sobre la cronologia microbiana de la descomposició de cadàvers, combinats amb un model d'aprenentatge automàtic, l'autoria de l'estudi també va ser capaç de predir el temps que havia transcorregut des de la mort en cada cas, cosa que podria tindre aplicacions futures per a la ciència forense.
