La meteorologia millora la situació dels incendis al nord-oest d'Espanya, amb revifaments que encara preocupen

Després de més de vint dies de lluita incansable contra el foc, la situació general dels incendis que devoren el nord-oest de la península ha millorat considerablement per l'evolució de la meteorologia. Encara preocupen revifaments puntuals de les flames en alguns dels focs més greus, com ara el de Fasgar a Lleó, però la caiguda de les temperatures i les precipitacions registrades en els últims dies han ajudat a l'extinció i han contribuït a rebaixar el risc dels incendis declarats a Castella i Lleó, Galícia i Extremadura. En l'altre extrem del país, la Junta d'Andalusia ha declarat el nivell 1 d'emergència per un incendi originat a Lubrín (Almeria), que ha obligat a desallotjar diverses persones.

A Castella i Lleó es mantenen actius setze incendis forestals en les províncies de Lleó i Zamora, amb cinc de nivell 2 de gravetat. L'operatiu d'extinció està satisfet amb els avanços assolits i té la vista posada especialment en el de Fasgar-Igüeña (Lleó), que continua avançant impulsat pel vent amb ràfegues de fins a 50 quilòmetres per hora. Dijous, a més, es van declarar quatre nous focs, el més greu un intencionat a Berlanga del Bierzo, pel qual hi ha un detingut i uns 200 veïns desallotjats que ja han pogut tornar a casa.

Ángel Sánchez, cap de servici d'Incendis Forestals del govern castellanolleonés, ha informat este matí que el treball nocturn s'ha dedicat sobretot a contenció i vigilància, en les zones del Valle del Tera (Zamora) i en La Baña (Lleó), amb algun punt calent que s'ha sufocat amb rapidesa, mentre que hi ha hagut una reactivació a les set del matí en la zona de La Fangosa, que s'espera atallar este matí. A Lleó ja no queden municipis desallotjats, però sí que hi ha set localitats confinades, cosa que afecta uns 320 veïns.

Sense focs actius a Galícia

Galícia, per la seua banda, manté este divendres tots els seus incendis forestals estabilitzats o controlats, després de quedar dijous sense focs actius per primera vegada des que va començar l'onada d'incendis a principis d'agost. L'últim balanç de la Xunta apunta que les flames han arrasat unes 96.000 hectàrees, el gruix a la província d'Ourense, de manera que el 2025 és ja l'any amb més extensió cremada en esta comunitat autònoma del segle.

La resta de focs que no s'han extingit encara estan donats per controlats, com el de Carballeda de Valdeorras - Casaio, que va calcinar 5.000 hectàrees des que va entrar en la comunitat gallega procedent de Porto de Sanabria (Zamora) i va passar a eixe estat de controlat la darrera vesprada. També estan controlats el de Larouco, el més gran de la història de Galícia amb 30.000 hectàrees cremades, i dos dels tres focus del de Chandrexa de Queixa (19.000 ha), mentre que el de Vilariño està estabilitzat.

Visita dels reis a Jarilla

A Extremadura, els reis d'Espanya visiten este divendres zones afectades per l'incendi forestal de Jarilla (Càceres), entre altres les valls del Jerte i Ambroz. Este foc s'ha considerat el més virulent de la història més recent de l'autonomia, després d'assolar 17.350 hectàrees. Felip VI i Letícia volen conéixer de primera mà els danys patits i les necessitats del veïnat afectat, així com mostrar l'agraïment a tots els equips que han contribuït a combatre el foc i protegir la població, ha explicat Casa Reial en la convocatòria de premsa.

Nivell 1 d'emergència a Almeria

La Junta d'Andalusia ha declarat el nivell 1 d'emergència per un incendi forestal declarat anit en el paratge de Las Cubillas, en la serra de Los Filabres, que afecta el terme municipal de Lubrín, a la província d'Almeria. De moment s'ha ordenat l'evacuació de cinc persones en les zones de Los Albaricos i Fuente de los Albaricos, en la localitat veïna de Bédar, i una cinquantena en la zona d'El Marchal i d'El Campico Moletas.

En l'operatiu d'extinció treballen set mitjans aeris i desenes d'efectius terrestres per a tractar d'estabilitzar l'incendi. L'alcalde de Lubrín, Domingo Ramos, ha assenyalat, en declaracions a Europa Press, que els primers indicis apunten que es va originar per una "línia elèctrica en mal estat" situada en el barranc Muñoz de la Alcarria.