Més de la meitat de les notícies sobre migrants omet la paraula ‘persona’

Un informe de Xarxa Acull ha analitzat 3.062 informacions sobre migració de 22 diaris.

Més de la meitat de les notícies sobre migrants omet la paraula ‘persona’
Més de la meitat de les notícies sobre migrants omet la paraula ‘persona’

Més de la meitat de les notícies sobre migrants ometen la paraula persona. És una de les principals conclusions de l'informe anual del projecte Immigracionalisme: avançant en el discurs positiu de la federació d'ONG especialitzades en la inclusió social de les persones migrants i asilades a Espanya, Xarxa Acull. Se n’afigen altres com l’excés d’adjectivació, la manca de migrants com a font o el reforçament d’estereotips.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants, la federació d'ONG ha presentat un informe sobre el tractament mediàtic de les migracions que conclou que “el discurs mediàtic s'articula a través de la deshumanització”.

L’informe analitza com es tracten les migracions i les persones migrants en els mitjans de comunicació, ja que són “agents clau d'integració per a promoure una societat més justa i igualitària”. En el text, un equip multidisciplinar de professionals ha analitzat 3.062 informacions sobre migració procedents de 22 diaris i periòdics espanyols.

Segons ha explicat a À Punt Notícies la responsable de comunicació de Xarxa Acull, Laura Traveso, l'informe exposa “una realitat mediàtica deshumanitzadora que té grans reptes per davant, però en la qual també s'està avançant cap a un tractament adequat”.

Una de les principals mostres de deshumanització que es desprén de l'informe és que en un 51,37% de les informacions analitzades s'omet la paraula persona per a referir-se a qui protagonitza les migracions, cosa que Traveso qualifica de “completament antinatural”.

Excés d’adjectivació

També s'ha detectat un excés d'adjectivació: es parla de migrants il·legals o irregulars i se'n remarca la nacionalitat; i un abús dels termes criminalitzadors com onada, allau, col·lapse o assalt, que “generen un discurs preventiu i fomenten el rebuig social a la migració”.

D'altra banda, en més del 80% de les informacions analitzades no s'ha escoltat ni consultat cap persona migrant, i les fonts institucionals o polítiques són aquelles a les quals més se sol recórrer (en un 70,86% dels casos). Una elecció de fonts que “contribueix al silenciament de les persones migrants” en les informacions sobre migració i “les deshumanitza en el context”.

Pel que fa a l'ús de la imatge, en un 10% de les informacions analitzades se n'observa un “ús incorrecte” perquè “no es preserva la dignitat de la persona i es descontextualitza i criminalitza el fet o realitat mostrats”. A més, en un 20% dels casos es tracta d'imatges de menors que no respecten el seu dret a la intimitat, a l'honor i a la imatge mateixa, cosa que va en contra del marc jurídic que protegeix els drets dels menors.

Així, mitjançant les imatges es “reforcen i generen estereotips i prejuís”, i es fixen en l'imaginari col·lectiu imatges allunyades de la realitat i la diversitat de les migracions.

Fugir de la deshumanització per a una informació veraç

L'informe posa de manifest la necessitat desfer-se de certes dinàmiques arrelades en els mitjans i reemplaçar-les amb noves pràctiques i perspectives en la informació sobre migració.

Tal com explica Laura Traveso, “la representació que fan els mitjans de les migracions i les persones migrants té una repercussió directa en l'àmbit social, ja que el discurs mediàtic el reprodueix la societat”.

Per tant, des de l'organització fan una crida als i les professionals de la informació, com a garants de la llibertat d'expressió i d'una informació veraç i de qualitat: “és essencial fugir de l'alarmisme, la criminalització i la deshumanització per a oferir una informació de qualitat”, conclou Traverso.

Podeu consultar l’informe complet ací.

També et pot interessar