Marta Gonzálvez: "El meu fill va morir rabiant de dolor"
Els familars d'Aitor, el xiquet de huit anys que va faltar d'una peritonitis després d'anar cinc vegades a urgències a l'hospital d'Elda, reclamen justícia en el primer aniversari de la mort
Els jutjats d'Elda (Baix Vinalopó) han sigut testimoni d'una escena colpidora. A les portes de l'edifici, una vintena de persones exhibia aquest dijous les fotos d'un xiquet liderats per una dona que, entre plors, agenollada en terra i amb un micròfon en una mà i un ram de flors per al cementeri en l'altra, exigia justícia.
Eren els familiars i l'àvia d'Aitor, el xiquet de huit anys que va faltar d'una peritonitis en un centre de salut de Petrer després d'acudir cinc vegades a urgències, el passat 28 d'octubre, ara fa un any, coincidint amb un dels moments de major congestió hospitalària per la pandèmia de coronavirus.
"El meu fill va morir rabiant de dolor", ha explicat Marta Gonzálvez, la tutora legal del xiquet de qui, tot i ser l'àvia, parla com un fill. "Estic ací per a dir-li al jutjat d'instrucció que porta el cas des de fa un any que mentre les persones que no van fer res no han sigut imputades i segueixen amb vida tan felices, hui en l'aniversari de la mort li portaré aquest ram de flors al cementeri a un xiquet de huit anys".
Gonzálvez assegura que la mort d'Aitor es podria haver evitat si li hagueren fet una simple anàlisi de sang o una ecografia. L'àvia del xiquet denuncia que l'única prova diagnòstica que se li va fer el primer dia fou una analítica d'orina i que a continuació li van administrar medicació contra els vòmits, com si es tractara d'una gastroenteritis. En l'autòpsia consta que va prendre un analgèsic indicat només per a adults. Cal recordar, però, que l'informe forense exculpa el personal mèdic que va atendre la víctima, perquè el xiquet no presentava la simptomatologia típica ni un quadre clínic "prou alarmant" per a pensar que podria ser letal.
"No li van fer cap prova", denuncia l'àvia d'Aitor, que reclama més diligència a la justícia per a poder veure al banc dels acusats els facultatius que atengueren el xiquet. "Vaig a l'ambulatori i m'he de trobar amb la infermera que va punxar-li l'última nit, i jo a abaixar el cap i a callar", comenta Gonzálvez, que continua de dol per la mort del net, a qui visita tots els dies al cementeri.
Aquest 28 d'octubre, quan es compleix el primer aniversari de la mort, la família d'Aitor traslladarà la protesta de vesprada, en forma de vigília, al centre de salut on va faltar el menor.
