La marjal d'Almenara entra a formar part del Conveni de Ramsar
L'organització internacional és el major instrument mundial per a protegir zones humides
La marjal d'Almenara és hui una de les marjals valencianes amb més bona salut, una realitat que ha sigut reconeguda amb la inclusió en el Conveni de Ramsar, del qual formen part, per exemple, Doñana i l'Albufera de València. De fet, la comunicació de l'organització internacional destaca que la marjal d'Almenara acull tots els valors d'una albufera, amb diferents hàbitats en bon estat de conservació. La institució de les zones humides ha comunicat la decisió al Ministeri de Medi Ambient, que l'ha traslladada a la Conselleria, que des de fa tres anys reclamava la inclusió de la marjal d'Almenara en el Ramsar.
El paratge ocupa 1.500 hectàrees entre els termes d'Almenara, la Llosa i Xilxes (la Plana Baixa), i Benavites, Sagunt i Quartell (el Camp de Morvedre). Hi alterna el cultiu de l'arròs i la fruita d'estiu amb la presència de zones inundades, on abunden nombroses varietats d'aus aquàtiques. L'espai reuneix ambients de marjal i també dunar i de saladar, que ofereixen una gran varietat de biodiversitat en un espai relativament reduït.
Una abundant comunitat d'aus resideix a la marjal / Josep Bort
El miracle d'un 'crowfunding'
La conservació de la marjal al llarg de 700 anys "és un miracle", en paraules d'Enric Amer, membre d'Acció Ecologista i autèntic artífex de la recuperació. La marjal es troba en una zona litoral amb molts interessos urbanístics i, a pesar d'això, ha aconseguit recuperar la seua esplendor a penes en vint anys. En fa 18 que l'organització Acció Ecologista va iniciar un procés de mecenatge en una iniciativa pionera de l'actual crowdfunding.
La campanya pretenia destinar els diners arreplegats en la compra d'uns antics camps de tarongers per a poder destapar un ullal, una surgència que ja citava el botànic Antoni Josep Cavanilles per la seua qualitat excel·lent. Unes 3.000 persones respongueren a la crida; alguns eren de les poblacions veïnes i altres, de moltes altres parts del territori valencià, diversos punts d'Europa i fins tots els Estats Units. L'objectiu el van aconseguir i la marjal rep hui abundant aportació d'aigua, que li arriba procedent de les serres que envolten el riu Palància.
El bon estat de l'aiguamoll i la recuperació de la qualitat de l'aigua han permés instal·lar una variada comunitat vegetal i d'aus. Una de les escasses aus que torna a viure a la marjal és el picaport (Plegadis falcinellus), distingit pel plomatge negre i pic corbat.
A partir d'ara la marjal d'Almenara figura per mèrits propis en la llista de les zones humides protegides de tot el món, dins del Conveni de Ramsar, que va nàixer a la població iraniana del mateix nom el 2 de febrer de 1971, amb la intenció de protegir uns espais molts fràgils i vulnerables que aporten importants beneficis al planeta. Els aiguamolls són autèntiques depuradores naturales, frenen la intrusió marina i ajuden a reduir els efectes de les inundacions. Uns valors ambientals que en fan necessària la conservació.
