La majoria de dessalinitzadores valencianes funcionen a un terç de la capacitat
La planta de Sagunt és la segona més infrautilitzada, amb una producció anual del 2%, mig punt més que la de Moncofa
L'anunci que es podria subministrar aigua a Catalunya des de la dessalinitzadora de Sagunt si continua la sequera ha tornat a posar en el punt de mira aquestes instal·lacions. Impulsades fa vint anys per l'administració de Zapatero, les dessalinitzadores sempre han sigut objecte de baralla política. Mentre que en alguns llocs les instal·lacions estan infrautilitzades, en d'altres les dessalinitzadores són imprescindibles per a garantir el consum humà.
Va ser entre 2004 i 2011 que l’anomenat Pla de l'Aigua de la ministra Narbona va impulsar les dessalinitzadores entre 2004 i el 2011; un mètode criticat inicialment pels ecologistes pels efectes de la salmorra sobrant i l'alt cost de producció.
Set són les plantes en actiu de nord a sud del territori. Cinc d’elles, les gestionades per l’empresa pública Acuamed, van dessalinitzar 48 hectòmetres cúbics l’any 2022, segons les últimes dades publicades. La xifra suposa un terç de la capacitat màxima anual, que se situa en 143 hectòmetres cúbics.
Projectada el 2004, la de Torrevella és la planta més gran d'Europa, amb una infraestructura que pot dessalinitzar 80 hectòmetres cúbics a l'any i en previsió de 40 més. La producció anual actual, però, no arriba a la meitat de la capacitat. Pel que fa a l’ús, el 80% es dedica al reg.
La d'Alacant, a la platja d'Urbanova, s'encarrega de subministrar aigua a Elx, Santa Pola i Sant Vicent del Raspeig. El mateix fa la de Mutxamel, als pobles del nord de l'Alacantí, al 40% del seu rendiment.
Un cas a banda és la dessalinitzadora municipal de Xàbia, ubicada a una comarca amb sequera crònica. La planta produeix 28.000 metres cúbics d'aigua a l’any aptes per al consum que, a més, es reparteix a Teulada i el Poble Nou de Benitatxell, sobretot durant els mesos superpoblats d'estiu.
El panorama canvia a la planta de Sagunt que, tot i estar al 2% de producció anual, es posarà a ple rendiment si finalment es trasllada aigua en vaixells a Catalunya. En aquesta línia, Moncofa només potabilitza 0,22 hectòmetres cúbics enfront d'una capacitat d'onze, un 1,5%. Orpesa funciona a una quinta part del que podria.
Totes aquestes infraestructures estan concebudes a llarg termini. Només el temps i el canvi climàtic diran si van ser un encert.
