Madrid recorda les víctimes de l'11M 20 anys després i clama contra "la desmemòria"
Vera de Benito, filla d'un dels morts, destaca que davant de "cada tir o bomba" la societat ha sabut donar una "irada resposta"
La Comunitat de Madrid i l'Ajuntament de la capital espanyola han recordat aquest dilluns a primera hora del matí les víctimes de l'11 de març, l'atemptat jihadista en què van morir 193 persones i que va deixar més de 2.000 ferits, quan es compleixen 20 anys de la tragèdia.
A les 9 hores s’ha encetat l'acte solemne, que s'ha celebrat en la façana de la Reial Casa de Correus, seu de la Presidència regional, just davant de la placa de record. Durant dos minuts han sonat a l'uníson, com cada any, les campanes de les esglésies de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i l'alcalde, José Luis Martínez-Almeida, han depositat una corona de llorer als peus de la placa, mentre l'Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid ha interpretat Adagi for Strings, de Samuel Barber.
A l'acte han assistit les associacions de víctimes i una representació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, així com de professionals dels serveis d'emergències que van ajudar en la tragèdia, a més de nombrosos representants polítics.
El primer a intervindre ha sigut Almeida, que ha posat l'accent en el fet que és necessari "mantindre viu el record de les víctimes", ja que "la desmemòria seria donar una victòria a la barbàrie" i aquesta "ja no es cobrarà ni una victòria més, no a Madrid".
Després d'ell ha pres la paraula Vera de Benito, que aquell matí de dijous, amb deu anys, es convertia en víctima del terrorisme en perdre al seu pare, Esteban, en els atemptats. De Benito ha posat el focus en com Espanya ha sigut "diana" de la violència "per massa temps", però ha reivindicat que després de "cada tir o bomba" la societat ha sabut donar una "irada resposta" i ha estat "sempre a l'altura".
Ayuso, d’altra banda, ha assegurat que “el terrorisme va voler canviar-nos, acovardir-nos i sotmetre'ns”, però que “no hi ha millor resistència que continuar sent com som, el dels carrers de Madrid hui de gom a gom amb gents de tota condició, disposades a tirar avant les seues vides”.
