Localitzen en una fossa d'Énguera els cossos de nou represaliats pel franquisme

Els cadàvers, que tenen la marca del tir de gràcia, són compatibles amb els dels càrrecs públics republicans assassinats que busquen les famílies

Les restes d'una de les últimes víctimes de la repressió franquista localitzades a Énguera
Les restes d'una de les últimes víctimes de la repressió franquista localitzades a Énguera / Arqueoantro

La segona campanya d'excavació i exhumació de fosses al cementeri d'Énguera (Canal de Navarrés) ha localitzat nou cadàvers amb signes d'afusellament. La ubicació dels cossos és compatible amb la dels polítics i càrrecs republicans assassinats en els primers mesos de repressió franquista que documenta una investigació de l'Associació Progressista Socialista d'Énguera. Els cossos tenen marca del tir de gràcia i al costat s'han trobat restes de projectils de pistoles i fusells de l'època, segons ha confirmat a À Punt l'autor de la investigació, Alfredo Barberán.

Arqueoantro, l'associació científica que executa l'operació, iniciarà aquest dilluns l'exhumació de l'última víctima, que conclou la recerca. Els treballs de classificació i d'identificació de les restes confirmaran amb l'ADN el vincle amb els descendents de les víctimes. Barberán s'ha mostrat “satisfet” amb la faena feta en aquesta fossa comuna.

El primer intent de trobar els cossos al cementeri va concloure el març de 2022. L'operació va obligar a desmuntar el mausoleu que guarda les restes del fundador del Partit Nacionalista Espanyol, José María Albiñana, un dels primers ideòlegs del feixisme a Espanya. Es pensava que tots els cossos estaven soterrats davall, però l'excavació només en va permetre localitzar-ne un, el del tinent Pedro Herrero Barceló, l'encarregat de l'orde públic al municipi. Va ser assassinat d'un tir el 25 de maig de 1939, als 41 anys.

En imatge, les restes de tres de les noves víctimes de la repressió franquista trobades a Énguera
En imatge, les restes de tres de les noves víctimes de la repressió franquista trobades a Énguera / À Punt NTC

Assassinats maquillats amb causes mèdiques

Les altres execucions es feren en dos moments, amb deu dies de separació, el 6 i el 16 de juny. Entre les víctimes hi ha dos alcaldes republicans (Antonio Rico Martínez, 55 anys; Ricardo Simón Monerris, 41 anys), tres regidors (Leandro Pastor Sarrión, 43 anys; Salvador Gómez González, 46 anys, Emilio Marín Borderia, 39 anys), dos consellers del comité local del PSOE i la UGT (Miguel Rovira Garcia, 26 anys; José Barrón Marín, 26 anys) i l'oficial de presons Pedro Simón Tormo, de 43 anys. El relleu franquista a l'ajuntament va maquillar les morts atorgant-los una causa mèdica, com una síncope, anèmia aguda o hemorràgia pulmonar.

Un memorial per a les víctimes

Arqueoantro ha localitzat els nous cossos seguint la línia de fosses que continuava al mausoleu del protofeixista Albiñana. Una vegada identificades, les restes es posaran a disposició de les famílies. Algunes les depositaran en els nínxols familiars, mentre d'altres han avançat la voluntat de soterrar-les al monument memorialístic que s'ha alçat al cementeri d'Énguera, en record de les víctimes de la repressió feixista al municipi.

Les operacions al fossar naixen d'un treball d'investigació del memorialista d'Alfredo Barberán. L'Associació Progressista Socialista d'Énguera va aconseguir una primera subvenció de la Conselleria de Participació i ha sufragat les despeses de la segona amb la línia d'ajudes de la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València.

També et pot interessar

stats