La lluita contra la prostitució passa per educar en igualtat xiquets i adolescents
Aquest ha sigut un dels arguments més mencionats en 'La qüestió' que, a més, ha entrevistat el síndic de greuges
La prostitució continua sent un problema social al qual no hem trobat cap solució. Tot i això, els col·lectius que treballen per la llibertat de les dones estan d'acord en una cosa: s'ha d'actuar al més prompte possible. Recentment, el president de la Generalitat, Ximo Puig, anunciava que demanaria un informe jurídic sobre el tema i, a més, exigia l'abolició d'aquesta pràctica. Una postura contrària a la d'altres grups socials que defensen que, per a millorar la situació de les dones prostituïdes, s'ha de passar per la regularització d'aquesta pràctica. En tractar-se d'un debat social que continua actiu, La qüestió ha decidit dedicar el programa d'aquest passat divendres a la prostitució.
Albert Ibáñez, secretari autonòmic d'Inclusió i de l'Agència Valenciana d'Igualtat, ha participat en el programa per a parlar de com s'aborda la prostitució des del punt de vista polític. Ibáñez ha hagut d'aclarir la posició del Consell del Botànic en aquest tema, ja que a pesar de les declaracions de Puig, no sembla que en la coalició hi haja un consens clar. A més, el secretari autonòmic ha explicat quins passos farà el govern valencià en aquest sentit i quines novetats s'incorporaran a la llei contra la violència masclista pel que fa a les víctimes del tràfic de persones. Ibáñez també ha volgut remarcar que el Botànic té com a objectiu treballar en l'educació afectivo-sexual perquè els homes no recórreguen a la prostitució.
Una altra perspectiva sobre aquest tema l'ha aportada Raquel Rosario, investigadora del Centre de Recerca en Gènere i Violència de la Universitat de Bristol, amb qui el programa ha connectat en directe. Amb ella hem parlat de què s'aconseguiria si canviara el discurs per a assenyalar les persones que consumeixen prostitució. També s'han comentat casos com la remodelació del barri roig d'Amsterdam o la possibilitat de tancar-lo definitivament. Per a Rosario la prostitució es posiciona com una de les pitjors formes de violència contra la dona.
El cinema també reflecteix el debat social que hi ha al voltant de la prostitució. Un exemple és la pel·lícula El proxeneta, que conta la vida d’el Músico, un popular proxeneta dels anys 90. Mabel Lozano, la directora del film, ha participat en aquest programa de La qüestió per a explicar per què va decidir realitzar aquesta pel·lícula i, a més, parlar de com el tràfic de dones per a ser prostituïdes ha esdevingut un negoci multimilionari a escala mundial. La directora també ha volgut deixar clar que el tràfic de dones destinades a la prostitució no sols afecta dones migrants. També continuen en actiu moltes màfies i proxenetes espanyols.
Com a veu destacada de la postura prodrets de les dones prostitutes, en aquest programa de La qüestió ha participat Fernando Fita, professor universitari, que ha analitzat l'actual situació d'al·legalitat. Entre altres coses s'han comentat paradigmes de prostitució com el d'Alemanya, on malgrat la regulació, la situació de les prostitutes no arriba a ser digna. Per al professor universitari encara existeix un sector de la prostitució que treballa lliurement i aquesta llibertat ve emparada pel consentiment de la relació sexual.
Altres punts de vista s'escoltaren aquest divendres en La qüestió. El primer, el de la presidenta del Moviment Democràtic de Dones del País Valencià, Maite Gabaldón, qui ha exposat que quan una dona es converteix en mercaderia, la societat pensa que totes les dones són susceptibles de convertir-se en mercaderia. Gabaldón ha incidit en les diferències entre tràfic de persones i prostitució i prohibició i abolició. Per la seua part Patricia Díaz, orientadora laboral de l'Associació Alanna, ha parlat sobre l'atenció a les víctimes de la prostitució. A través del testimoni de Díaz hem conegut en què consisteix aquest procés i com conviuen les dones que s'han prostituït amb l'estigma social. Mónica Gutiérrez, advocada especialista en tràfic de persones, ha afegit que perquè una dona aconseguisca eixir del món de la prostitució, s'ha de respectar el seu temps i ha assumir que és la protagonista de la seua història.
Entrevista amb el síndic de greuges Ángel Luna
El programa també s'ha volgut acostar a la institució del Síndic de Greuges per a conéixer el treball d'un organisme que alguns desconeixen. A banda de preguntar-li per l'informe anual de 2018, s'ha preguntat a Ángel Luna per què s’aproven lleis que després no tenen dotació pressupostària i sobre quines són les queixes més freqüents. També s'ha volgut parlar de per què alguns ajuntaments no es mostren col·laboradors amb aquest organisme.
En aquest programa de La qüestió han participat les periodistes Anna Gimeno i Julia Ruiz, i també Pau Crespo, sociòleg i director del Màster en Intervenció Interdisciplinària en Violència de Gènere. A través de les seues intervencions, els col·laboradors han analitzat els continguts tractats en el programa.
