L’Orgull obri les portes de l’armari a la diversitat sexual

Se celebra el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, una reivindicació d'apoderament sense complexos com a individus i com a col·lectiu.

Imatge durant una manifestació de l'Orgull
Imatge durant una manifestació de l'Orgull / Rafael Marchante (Reuters)

El Dia Internacional de l'Orgull LGTBI se celebra cada 28 de juny per tal de consagrar el progressiu avanç en el reconeixement dels drets i llibertats de les persones LGTBI en certs països, però també per a plantar cara als diferents graus d'intolerància que pateixen a tot el món arran de la seua orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

Les estadístiques demostren que les reivindicacions de l'Orgull són necessàries. L'Observatori Valencià contra la LGTBIfòbia va publicar el passat mes d’abril el primer informe de la Comunitat Valenciana sobre delictes i incidents d'odi per motius d'orientació sexual i identitat de gènere. Els resultats, basats en les dades de 2017, alerten de l’augment dels atacs respecte de l’any anterior, tot i que estimen que només el 10% dels casos són denunciats. Però a més, si fem una ullada al que passa fora de les nostres fronteres, actualment a 72 països del món ser una persona LGTBI està castigat amb penes de presó, i en altres 8 la condemna hi és de mort.

Per a revertir la situació, a la Comunitat Valenciana, el Consell ha aprovat aquest mateix mes el projecte de llei LGTBI que regularà, per primera vegada, els drets del col·lectiu. La legislació pretén garantir la igualtat real i efectiva d'aquestes persones i eradicar les agressions i discriminacions amb mesures com ara les sancions a les teràpies que oferisquen “curar” l’homosexualitat. Per la seua banda, a nivell estatal, la Comissió d'Igualtat del Congrés busca els acords entre les diferents forces polítiques per a definir la futura llei espanyola d'igualtat LGTBI. 

Dels disturbis de Stonewall, a la perspectiva de gènere moderna

Han passat 49 anys des dels altercats al bar gai novaiorqués de Stonewall. En aquell moment, un nombre significatiu d’homosexuals decidiren per primera vegada mostrar resistència a una de les usuals batudes policials i, així, sense imaginar-ho, sembraren el germen del que hui coneixem com l’Orgull. 

Des d’aleshores, el moviment LGTBI s’ha forjat i ha guanyat visibilitat progressivament. Fins a 1990, l’Organització Mundial de la Salut va tractar l’homosexualitat de malaltia mental, mentre que la transsexualitat ha hagut d’esperar quasi 30 anys més, fins al passat 18 de juny, per a aconseguir lliurar-se d’aquest tractament de patologia mental.

Actualment, els estudis de gènere se centren en les opcions d’identitat i orientació sexual, en una recerca constant de les definicions més justes per a tots els matisos possibles. Neologismes com ara cisgènere (la coincidència entre el gènere identitari i el de naixement, independentment de l'orientació sexual) o el gènere no binari (la possibilitat de no identificar-se ni amb el gènere masculí ni amb el femení) són només alguns exemples de conceptes moderns que busquen expressar i normalitzar el que qualsevol persona pot sentir.

També et pot interessar

stats