L'Oceanogràfic investiga a l'Antàrtida l'impacte del canvi climàtic en els pingüins

L'objectiu d'aquest projecte internacional és conéixer la personalitat de cada individu per a determinar la seua resposta i la tendència a explorar noves zones

Pingüins, en arxiu
Pingüins, en arxiu / Oceanogràfic

Un equip internacional de científics de diverses institucions europees, entre elles l'Oceanogràfic de València, es troba a la Base Gabriel de Castilla, a l'Antàrtida, per a estudiar les conseqüències evolutives de la personalitat de diverses poblacions de pingüins i obtindre conclusions sobre la resposta de cada individu als canvis ambientals d'aquella zona.

Es tracta del projecte Perpantar (Personalitat de Pingüins Antàrtics) liderat per Andrés Barbosa, que va ser biòleg i investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i en el qual també participen l'Institut Pluridisciplinari Hubert Curien, la Universitat d'Alcalá de Henares i l'Acadèmia Polonesa de Ciències.

La campanya antàrtica està centrada a estudiar la conducta individual de diverses poblacions de pingüins (Pygoscelis papua, Pygoscelis adeliae i Pygoscelis antarcticus) que habiten en la zona d'Illa Decepció i determinar patrons de conducta que permeten establir conclusions sobre cadascuna d'aquestes espècies i, en particular, sobre cada individu, segons ha assenyalat aquest dilluns l'Oceanogràfic.

Científics analitzant els pingüins
Científics analitzant els pingüins / Oceanogràfic

La reducció de l'aliment en les seues zones habituals, ocasionada principalment pels canvis ambientals, està provocant la migració de diverses poblacions de pingüins a altres àrees en les quals l'alimentació és més abundant. Segons les fonts, moltes espècies, marines i terrestres, funcionen com a termòmetres de la salut del planeta i els seus comportaments són crucials per a conéixer millor els aspectes sobre la seua biologia, les seues zones d'implantació o les seues rutes migratòries.

L'objectiu del projecte Perpantar és conéixer la personalitat de cada individu per a determinar la seua resposta a aquests canvis i la seua tendència a explorar noves zones per a tractar de pal·liar els efectes enfront del canvi climàtic.

Els investigadors duen a terme diferents mostrejos per a la recol·lecció de les dades, com femta, sang i mesures morfomètriques en individus juvenils i adults. Amb les mostres de sang, per exemple, es tractarà d'entendre l'estat de salut global de les colònies i altres dades que els permeten obtindre un diagnòstic sobre les diferents patologies existents. Unes informacions significatives per al futur de les espècies, segons les fonts.

També et pot interessar

stats