L’Hospital Clínic de València investiga nous tractaments d’immunoteràpia en la lluita contra el càncer

Noves tècniques d’imatge i els anomenats biomarcadors moleculars permetran augmentar les possibilitats de cura de més pacients que rebutgen els actuals tractaments

Grup de científics que porta endavant el projoecte de l'Incliva contra els limfomes
Grup científic del projecte de l'Incliva contra els limfomes / Europa Press

L’Hospital Clínic de València, a través de l’Institut d’Investigació Sanitària (Incliva), està desenvolupant diverses investigacions sobre el limfoma dirigides a buscar noves tècniques, com nous biomarcadors d’imatge o la biòpsia líquida, per a millorar el coneixement dels mecanismes implicats en la gènesi i progressió d’aquests tumors. 

El centre mèdic ha detallat que aquestes investigacions s'estan realitzant des del Grup d'Investigació en Síndromes Limfoproliferatives, emmarcat en el grup d'Oncologia translacional, que té com a investigadora principal a la doctora María José Terol Casterá, cap de secció de la Unitat de Limfomes del Servei d'Hematologia de l'Hospital Clínic de València i professora associada del Departament de Medicina. 

Els limfomes són tumors derivats de les cèl·lules limfoides del sistema immune i presenten un comportament clínic variable, que inclou des de limfomes més indolents de creixement lent als més agressius, de creixement ràpid.

El tractament estàndard que reben els pacients amb limfomes agressius es basa en esquemes de quimioinmunoterapia multiagent. Amb aquest tractament, el 60%-70% dels pacients aconsegueixen remissions prolongades, que es tradueixen en una curació de la malaltia. No obstant això, entre el 30% i el 40% dels pacients rebutgen aquest tractament o recauen després d'una resposta inicial. En ells, la resposta a tractaments posteriors de rescat és "limitada i el pronòstic és molt advers, amb una supervivència mitjana de sis mesos", destaca l'Incliva.

Aquests pacients constitueixen un nínxol de necessitat de cerca de noves opcions terapèutiques, entre les quals destaquen la immunoteràpia, sobretot el tractament amb anticossos bioespecífics, que acosten els limfòcits T a les cèl·lules tumorals i faciliten la destrucció, i la teràpia CART, que consisteix en la modificació genètica d'aquests limfòcits T per a redirigir-los enfront del tumor i afavorir-ne la destrucció.

Els estudis inicials apunten al fet que les dues opcions de tractament són capaces de curar almenys un 40% d'aquests pacients, fet que no succeeix amb cap de les teràpies prèvies, ha assenyalat l'Institut. D'altra banda, l'avanç en les tècniques de biologia molecular amb la incorporació de les tècniques de seqüenciació massiva de nova generació permet identificar el patró molecular d'aquests tumors i plantejar noves opcions de tractament basades en un enfocament personalitzat.

Major precisió

La incorporació de les noves tècniques d'imatge com la radiòmica, analitzades mitjançant intel·ligència artificial, i la seua potencial associació amb biomarcadors moleculars (biòpsia líquida) permeten identificar amb major precisió i de manera precoç aquells pacients que no respondran als tractaments convencionals i requeriran noves opcions terapèutiques.

En aquest projecte es troben implicades huit comunitats autònomes, amb finançament procedent de la Unió Europea (fons Next Generation). Es pretén analitzar de manera precisa el perfil molecular de diversos tipus de limfoma per a identificar els mecanismes principals implicats en l'aparició i també afavorir l'aplicació de teràpies específiques personalitzades dirigides al perfil molecular de cada pacient.

"Únic node de referència" a la Comunitat Valenciana

El grup d'investigació liderat per la doctora Terol serà el responsable de la coordinació dels estudis realitzats en més de cent pacients amb limfomes com a "únic node de referència" en la Comunitat Valenciana.

Així mateix, des del Grup d'Investigació en Síndromes Limfoproliferatives d'Incliva s'està desenvolupant "una àmplia investigació clínica" en limfomes a través d'assajos clínics amb noves molècules dirigides a diana i, especialment, amb noves formes d'immunoteràpia. 

 

També et pot interessar