L'exresponsable del personal d'Emergències es desvincula de la retirada dels bombers del Poio i assenyala la direcció del Consorci
Raul Quílez, que va arribar al Cecopi a les 18:30 hores, declara que la situació li va recordar el trencament de la presa de Tous
L'exresponsable de la SGISE, l'empresa pública encarregada del personal d'extinció i emergències, s'ha desvinculat de la retirada a les 14:42 hores dels bombers forestals que mesuraven els cabals el riu Magre i el barranc de Poio el dia de la dana, una de les ordes que tracta d'aclarir la investigació judicial. Raul Quílez ha assenyalat que "la direcció de bombers la fa el Consorci de Bombers de València" en la seua declaració com a testimoni al jutjat d'instrucció 3 de Catarroja. El 14 de juny, l'excap de bombers, José Miguel Basset, també s'hi va deslligar d'esta instrucció, de què diu que va assabentar-se'n "dies després" "per la premsa.
Una cosa pareguda ha dit este divendres Quílez. "De la retirada m'assabente tres dies després. Si es van mobilitzar o no, no ho sé. No sabia que hi havia alertes hidrològiques. Jo no tenia cap responsabilitat sobre estos temes", ha subratllat en la seua declaració, segons testimonis presencials.
Basset va assenyalar l'oficial de guàrdia com la persona que va gestionar eixa retirada. Este oficial, el sergent coordinador en el Consorci de Bombers de València, va precisar que va donar l'orde perquè l'equip complira la tasca que se'ls havia encomanat (comprovar el cabal) des del Centre de Coordinació d'Emergències, una ronda de control després de la qual no van rebre instruccions de quedar-s'hi, en un dia, segons ha recordat, amb els servicis de bombers saturats pels rescats.
Este divendres Raul Quílez (en l'actualitat director general d'Innovació en Emergències), s'ha presentat com un "convidat de pedra en el Cecopi", a què va aplegar vora les 18:30 hores després de ser convocat per l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, un dels dos imputats en la causa juntament amb l'exconsellera Salomé Pradas. "No soc un actor que haja de prendre decisions, no pinte res ací. Estic de mer espectador per si algú necessita alguna cosa de mi”, ha explicat al jutjat de Catarroja.
La referència a Forata li va evocar la catàstrofe de la presa de Tous
L'exdirector de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d'Emergències, ha assegurat que no recorda que es parlara de l'ES-Alert fins a les 19 hores, quan es va abordar un enviament per la presa de Forata "amb un horitzó de dos hores de trencament". Un risc que, segons ha recordat, li va rememorar la catàstrofe de la pantanada de Tous, del 1982. Ubica la discussió entre Basset i l'exsubdirector d'Emergències Jorge Suárez sobre el contingut en eixe moment (prop d'una hora abans del que aquells han declarat), si bé diu que no va prolongar-se "més de 15 o 20 minuts".
Pradas va traslladar "dubtes legals" per restringir la mobilitat
En el curs d'eixe debat, que no recorda que fora "acalorat", ha evocat que Pradas va manifestar dubtes "sobre la legalitat" amb relació a la reducció de la mobilitat, per l'experiència en la crisi de la covid, l'estat d'alarma i les sentències posteriors. Ignora si l'exconsellera va consultar-les amb algú (ja ha declarat l'entorn de Presidència de la Generalitat per este motiu), per què "se n'anava fora (de la sala) per a parlar per telèfon". Recorda sentir-la dir que havia parlat amb el secretari d'estat de Medi Ambient, però no que fera referència a l'advocacia de la Generalitat.
També ha constatat que no va haver-hi comunicació amb la sala de l'112 (que centralitzava les peticions d'auxili de la ciutadania). Al seu entendre, els participants en el Cecopi no van ser conscients de l'abast de la tragèdia fins a l'arribada del llavors president Carlos Mazón, al voltant de les 20:30 hores.
