L’estudi més detallat de la Via Làctia troba estreles desconegudes

La missió europea d’observació Gaia ha elaborat catàlegs d’estreles binàries i asteroides, a més de descobrir els terratrémols estel·lars

Vista de la Via Làctia des de la posició de la missió d'observació espacial Gaia
Vista de la Via Làctia des de la posició de la missió d'observació espacial Gaia / Agència Espacial Europea

Gaia és una missió d’observació de l'Agència Espacial Europea que té com a objectiu crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia. El seu treball permet reconstruir l'estructura i l'evolució passada de la nostra galàxia durant milers de milions d'anys, a més de comprendre millor el cicle de vida de les estreles i el nostre lloc en l'Univers.

El satèl·lit que recull totes aquestes dades està a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol, concretament en un dels punts de Lagrange, L2. Allí la força gravitatòria de la Terra i del Sol s'equilibren i això li permet romandre en una posició fixa. Les previsions són que el combustible dure fins al 2025, però el catàleg definitiu no es podrà publicar abans del 2030, perquè es necessita molt de temps per a rebre i processar tota la informació que recull.

Informació de quasi 2.000 milions d’estrelles

Aquesta és la tercera publicació de dades de la missió Gaia, i inclou informació nova i millorada de quasi dos mil milions d'estreles de la Via Làctia, com ara les composicions químiques, temperatures, colors, masses, edats i la velocitat a la qual s'acosten o s'allunyen les estreles de la Terra (velocitat radial).

Gran part d'aquesta informació prové de les noves dades d'espectroscòpia ara publicades, una tècnica que divideix la llum de les estreles en els colors que la componen (com un arc de Sant Martí). 

Imatges que mostren diferents tipus d'informació sobre la Via Làctia arreplegades pel satèl·lit Gaia
Imatges que mostren diferents tipus d'informació sobre la Via Làctia arreplegades pel satèl·lit Gaia / Agència Espacial Europea

Terratrémols estel·lars

Un dels descobriments més sorprenents que s'ha efectuat gràcies a les noves dades és que Gaia pot detectar terratrémols estel·lars –xicotets moviments registrats en la superfície d'una estrela– que canvien la forma de les estreles, cosa per a la qual originalment no s'havia dissenyat.

Anteriorment, ja s’havien trobat oscil·lacions radials que ocasionaven que les estreles augmentaren i reduïren la grandària de manera periòdica mentre mantenien la forma esfèrica. Però ara Gaia també ha detectat altres vibracions que poden considerar-se com a tsunamis a gran escala. Aquestes oscil·lacions no radials alteren la forma global de l'estrela i, per tant, són més difícils de detectar, però ofereixen molta informació, especialment sobre el funcionament intern de les estreles.

L'ADN de les estreles

La composició de les estreles ens pot donar informació sobre el seu lloc de naixement i la trajectòria posterior i, en conseqüència, sobre la història de la Via Làctia. L’última publicació de dades de Gaia presenta el mapa químic de la galàxia més gran fins ara al costat dels moviments 3D, que van des del nostre veïnat solar fins a les galàxies més xicotetes que envolten la nostra.

Durant el big-bang, només es van formar elements lleugers (hidrogen i heli). La resta d'elements més pesants —denominats metalls pels astrònoms— es creen dins de les estreles. Quan les estreles moren, alliberen aquests metalls en el gas i pols que trobem entre les estreles, denominat medi interestel·lar, a partir del qual es formen noves estreles. La formació activa d'estreles i la seua mort permeten l'existència d'un entorn més ric en metalls. Per tant, la composició química d'una estrela és una mica com el seu ADN i ens dona informació crucial sobre l'origen, ja que algunes contenen més metalls pesants que altres.

Algunes estreles de la nostra galàxia estan compostes de material primordial, mentre que unes altres, com el nostre Sol, contenen matèria enriquida de generacions anteriors d'estreles. Les estreles més pròximes al centre i al pla de la nostra galàxia són més riques en metalls, en comparació amb les estreles situades a més distància. A més, hi ha estreles que provenien de galàxies diferents de la nostra, segons la composició química.

Estreles binàries, asteroides, quàsars i més

A més, les noves dades han permés elaborar un nou catàleg d'estreles binàries que presenta la massa i evolució de més de 800.000 sistemes binaris, mentre que un nou estudi d'asteroides que comprén 156.000 cossos rocosos aprofundeix en l'origen del sistema solar. Gaia també ha revelat informació sobre deu milions d'estreles variables i macromolècules misterioses entre estreles, així com sobre quàsars i galàxies situades més enllà del nostre propi veïnat còsmic.

També et pot interessar