L'alvocat valencià es posa de llarg a la Marina de València
Professionals de l'agricultura i la cuina defenen aquest dissabte els avantatges saludables i mediambientals d'aquest producte
La Marina de València acull aquest dissabte un acte per a defendre perquè l’alvocat valencià és una aposta sostenible i on s’exposaran l'evolució del cultiu en el nostre territori i els avantatges d’aquest producte local respecte a les importacions procedents des de més de 10.000 quilòmetres.
L’esdeveniment, que s’emmarca dins de la campanya Molt de Gust de la Conselleria d’Agricultura, començarà a les 12:00 a la Marina, al costat de l’edifici Veles e Vents, i inclou una taula redona amb representants del món de l’agricultura, cuina en directe i degustacions.
Amb 2.800 hectàrees plantades, l'alvocat valencià s’ha convertit en els últims anys en una de les apostes al camp com a alternativa a altres fruites que tenen problemes de rendibilitat, com els cítrics o els caquis.
Segons assegura l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja), el nostre alvocat està guanyant protagonisme en els mercats europeus pel valor afegit que ofereix “des del punt de vista de la proximitat, la seguretat alimentària i el respecte al medi ambient”.
El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, el president de l'Associació de Productors d'Alvocats (Asoproa), Celestino Recatalá; i el secretari autonòmic d'Agricultura, Roger Llanes, al costat de productors i comercialitzadors, seran els encarregats d’exposar les principals claus d’aquest cultiu durant l’acte.
Un projecte valencià investiga una fertilització més ecoeficient de l'alvocat
El nou projecte valencià Agufert pretén desenvolupar pràctiques de maneig integrat de fertilització de l'alvocat per a fer-lo un cultiu més ecoeficient, tant des d'un punt de vista mediambiental com econòmic.
Els socis, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), la Universitat Politècnica de València (UPV), Fertusa Marenostrum i AVA-Asaja, preveuen calcular la petjada de carboni i hídrica d'acord amb la sostenibilitat econòmica, així com dissenyar eines i aplicacions digitals.
Després d’establir les pautes de fertilització per a cada parcel·la, s'analitzarà l'efecte que té l'ús de nous agronutrients, bioestimulants o cobertes vegetals i, a través de l'ús d'eines digitals, com una aplicació mòbil, es permetrà als usuaris accedir a la informació obtinguda pel sistema i fer les correccions pertinents en les recomanacions d'adobament.
El projecte, que està cofinançat per la Unió Europea i la Generalitat, ja s’ha posat en marxa i es prolongarà fins al setembre del 2024.
Més llegit
-
La Diputació de València acusa Josep Maria Àngel d'estafa per falsificar un títol universitari
-
Mazón va acompanyar la periodista Maribel Vilaplana a les 18:45 hores del 29 d'octubre a un aparcament
-
El calendari laboral del 2026 inclourà nou festius comuns a Espanya
-
Tensió a les portes de la Facultat de Filologia de València per la convocatòria de l'ultra Vito Quiles
-
À Punt programa este dimecres un especial de 17 hores en directe per a retre homenatge a les víctimes en el 1r aniversari de la dana
-
Càritas agraïx al voluntariat l’entrega durant la dana amb el documental 'Después del agua'