L’alcaldessa de Paiporta reclama el cessament immediat del comandant de la Guàrdia Civil pels àudios d’amenaces
La seua formació, Compromís, també ha demanat explicacions a la directora del cos i que la Fiscalia actue d’ofici.
Aquest dijous s’han conegut noves revelacions sobre el polèmic comandant de la Guàrdia Civil de Paiporta, Eduardo Aranda, que va ser suspés per proferir insults masclistes a l’alcaldessa del municipi, Isabel Martín, de Compromís. Eldiario.es ha difós una gravació del juny de 2018 en què, en una xarrada amb subordinats, Aranda considerava interferències dels ajuntaments amb el treball de la Guàrdia Civil i ordena trencar-li les cames a l’alcaldessa.
Martín, en declaracions a À Punt NTC, explica que “en escoltar els àudios m’he quedat impressionada i molt preocupada en saber que hi ha una persona amb poder que ha encarregat trencar-me les cames”.
Per això, assenyala que, només conéixer les gravacions, ha dirigit diferents escrits al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, i a la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez. Els exigeix “el cessament immediat d’Aranda perquè no pot estar ni un minut més al capdavant d’una institució com la Guàrdia Civil”. A més, demana a la Fiscalia que actue d’ofici perquè, diu, tem per la seua integritat.
Els representants de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, i en el Senat, Carles Mulet, també han sol·licitat la compareixença de Gámez per a donar explicacions sobre les “amenaces” i “desqualificacions masclistes” emesos pel comandant cap a l’alcaldessa.
Martín assegura que les relacions entre el consistori i la Benemèrita “són bones”, i afig que “quan va incorporar-se el comandant vam fer-li una rebuda oficial perquè la seguretat ciutadana i la seguretat de les dones és una de les nostres principals preocupacions”. Aquest oficial ja ha sigut denunciat diverses vegades per companys del cos per abús de poder i, segons l’alcaldessa, té dos procediments oberts a Madrid per qüestions d’assetjament contra altres subordinats seus.