L'alcalde d'Utiel, sobre el dia de la dana: "Vora les 13:00 hores vaig informar la consellera d'Interior i la delegada del govern"

Ricardo Gabaldón ha recordat l'angoixa de les primeres hores del 29-O, on van estar "sols" i amb el poble incomunicat, alhora que reclama més agilitat en les ajudes i unitat a les institucions

04.02.2025 | Entrevista de l'LNM a Ricardo Gabaldón / À Punt NTC

Hi ha decisions que marquen una vida. Ricardo Gabaldón en va prendre una el 29 d'octubre a les set del matí, quan va donar orde de suspendre les classes a Utiel, poc abans que el riu Magre negara per complet el municipi. Sota l'aigua, que va pujar tres metres, va quedar, entre altres, l'institut de secundària. "Quan pense què podria haver passat si no haguera pres la decisió, se'm posen els pèls de punta", ha recordat l'alcalde d'Utiel (PP) en Les notícies del matí. Ha visitat l'espai amb motiu de les noves ajudes del govern espanyol, que injectarà 46 milions a l'Ajuntament per a la reconstrucció d'instal·lacions, infraestructures i vials del municipi.

Gabaldón reconeix que aquell dia van prendre esta decisió i altres per intuïció —"en mode automàtic"— i veient la pluja que ja agranava el terme, pensant més en els problemes a la carretera que preveient una inundació que, en aquell moment, ningú podia esperar. "Hi ha una diferència mínima entre prendre una decisió o una altra, i eixe moment pot tindre una repercussió extraordinària", ha explicat Gabaldón, a qui persegueix la sensació que se salvaren moltes vides d'alumnat, docents i també pares, que sap que haurien intentat acostar-s'hi per a buscar els fills, ja que a Utiel acudeixen molts estudiants dels pobles del voltant. "S'hi haurien quedat xiquets, però també pares. Va ser la millor decisió que prenguérem. Si no, tot hauria sigut pitjor".

Quan pense què podria haver passat si no haguérem suspés les classes, se'm posen els pèls de punta

"Estàvem sols" (...), ens quedàrem aïllats, amb el poble d'un costat i uns barris per separat, i l'UME no hi podia entrar", ha recordat l'alcalde sobre les primeres hores de la riuada i els primers rescats, a partir del migdia, dels mateixos veïns.

Segons ha recordat, a les 13:00 hores van activar el Cecopi municipal —dos hores abans que s'ordenara activar l'autonòmic—, on l'Ajuntament va prendre la decisió d'avisar l'UME. Poc després —"amb un minut de diferència"— va telefonar a la consellera de Justícia i Interior i a la delegada del govern espanyol, a qui va reclamar l'UME. "Em van atendre i es va activar". A continuació, va parlar amb el Consorci de Bombers i els va demanar dos helicòpters, dels quals només va poder arribar-ne un. Assegura que "no va haver d'explicar molt" ni a l'exconsellera Salomé Pradas ni a Pilar Bernabé, i que encara que no coneixen la situació real, "ja estaven situades en el context". Assegura haver contactat el president de Diputació de València, Vicent Mompó, però no va telefonar al president Carlos Mazón ni recorda haver parlat amb el cap del Consell aquell dia.

Tinc contestació abans de les 15:00 hores que s'activa l'UME, però els militars no van poder entrar fins a les 23:30

"Tinc contestació abans de les 15:00 hores que s'activa l'UME", ha destacat l'alcalde, que ha subratllat que l'accés al municipi era tan complicat que fins ben entrada la nit, a les 23:30 hores, no hi van poder arribar els primers militars. Fins a eixe moment, els rescats els feia un helicòpter del Consorci de Bombers de València i els mateixos veïns, amb el suport destacat d'agricultors amb tractors, agents de policia i un militar i un bomber fora de servei, amb una llanxa pròpia.

Este equip d'emergències improvisat va efectuar huitanta rescats. "Temia per la gent que estava en perill i pels que anaven a rescatar-los", rememora l'alcalde, "com també per les diverses crescudes del Magre", que van obligar l'equip municipal a refugiar-se en la primera planta d'un restaurant, quan ja pareixia que la riuada anava decreixent.

Mirant cap arrere, creu que "caldria fer un repàs a les alertes i estructurar millor els avisos", perquè les primeres inundacions es van produir quan el poble encara estava en nivell taronja, el penúltim esglaó del sistema. Mirant al futur, reclama obres hídriques perquè no torne a passar, perquè hi ha barris afectats, potencialment inundables, que la localitat vol conservar.

200 vivendes amb futur incert

Hi ha unes 200 vivendes afectades amb futur incert, que han quedat fora del nou paquet del govern espanyol i d'altres subvencions. Ara, recorda que el més important és el fet que les ajudes arriben a les persones afectades. Diu que pràcticament ja s'han rebut totes les de la Generalitat i bona part de les subvencions del consorci d'assegurances i comença a augmentar el flux de les de l'Estat. Per a ell donen "esperança" i són com "un raig de sol" que dona perspectiva de futur a una població que continua de dol.

Si anem tots de la mà i treballem conjuntament, eixirem abans d'esta desgràcia que si anem per separat

Gabaldón se sent alié a la tempesta política i considera que els mandataris "estem per a treballar per la ciutadania, no per a anar en contra dels uns i els altres". "Si anem tots de la mà i treballem conjuntament, eixirem abans d'esta desgràcia que si anem per separat" ha subratllat l'alcalde, que contraposa l'estira-i-arronsa entre institucions i polítics a la lliçó que va donar la ciutadania: "Van vindre centenars de voluntaris i ningú ens va preguntar de quin partit érem". També enalteix la "maduresa" i el "comportament heroic" del veïnat.

L'alcalde d'Utiel s'ha mostrat comprensiu amb les queixes de molts veïns, i adverteix que cal tindre en compte que "alguns ho han perdut tot", però també amb els alcaldes qüestionats d'altres municipis afectats per la dana. "Estic segur que hauran fet tant com puguen, que hauran passat nits sense dormir, com nosaltres, tots estem ací per vocació, i crec que tots hauran treballat el que no està escrit", ha explicat.

També et pot interessar

stats