L'aigua que arribà amb la Democràcia

El transvasament Tajo-Segura compleix 40 anys. Aquesta obra d'enginyeria de 242 kilòmetres de longitud, que es va idear en temps de la Segona República, construït durant la Dictadura i inaugurat acabada d'estrenar la democràcia, va transformar les comarques del sud d'Alacant, Múrcia i Almeria. Amb l'arribada de l'aigua del Tajo, la sequera congènita de les terres del Baix Vinalopó i el Baix Segura es va convertir en riquesa i oportunitat per a nous negocis, tant en l'agricultura, la indústria i el turisme. Durant aquests 40 anys s'han transvasat vora 13 bilions de litres d'aigua i cada hectòmetre cúbic continua sent essencial per als habitants de la zona. Joaquín Melgarejo, director de l'Institut de l'Aigua recorda "quan no hi havia aigua ni per a rentar-se les dents". Els cultius que depenien de les pluges es van modernitzar amb la implantació del reg per degoteig i la introducció de noves varietats. Sabien que, tot i haver de pagar l'aigua a un preu cada vegada més car, el reg estava assegurat. Això ha fet d'aquestes comarques les subministradores de fruita i verdura de bona part d'Europa.

L'aigua, essencial per al turisme

Però d'aquesta aigua també beuen 35 municipis de les comarques alacantines, on s'inclouen nuclis tan poblats com Alacant, Elx o Torrevella. De fet, el transvasament Tajo-Segura ha actuat com un manà per altres sectors, com la indústria dels transformats, l'agroquímica i, sobretot, el turisme. Igualment, ha evitat el despoblament rural en assegurar el subministrament hídric, que també ha servit per a consolidar una oferta turística de qualitat. "A principis dels 80, estiuejar a Torrevella era un patiment. No hi havia dutxes a les platges i en casa mai sabies quan es tallaria l'aigua", explica José Antonio Andújar, vicepresident del Sindicat Central d'Aigües de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS)., que és també veí d'Almoradí.

Hui els regants han iniciat les celebracions per l'arribada del transvasament a les seues terres, que dona treball directe a més 100.000 persones i a més de 30.000 de manera indirecta. Una obra que va costar 1.555 milions d'euros, però que per als habitants del sud de la Comunitat no té preu. I també una aigua no exempta de polèmica, objecte de disputes interterritorials, que de vegades ha obert l'anomenada 'guerra de l'aigua'.