L'acusada de matar el marit discapacitat declara que va ser ell qui li ho va demanar

Beatriu, la dona acusada de matar el marit, que tenia una malaltia degenerativa, per a quedar-se la seua pensió, ha admés aquest divendres en el juí que el va matar perquè ell li ho va demanar. També ha confessat que finalment el va estrangular amb un cordó perquè no van fer efecte ni la medicació ni el gas de la bombona de butà que havia emprat. "Jo no volia que morira així. No deuria haver mort així, però vaig haver de fer-ho per a acabar prompte", ha declarat.

Per aquests fets, que van passar l'1 de desembre del 2019 a Godelleta (Foia de Bunyol), el fiscal ha mantingut la petició de presó permanent revisable per a l'acusada, mentre que la defensa ha canviat la sol·licitud inicial d'absolució a dos anys de presó, per cometre un delicte d'auxili al suïcidi, i no admet la responsabilitat civil. El pròxim dilluns es lliurarà al jurat l'objecte del veredicte.

L'acusada, que només ha respost a les preguntes del fiscal, ha contat que Isaac, el marit, va començar a pensar en l'eutanàsia quan va veure el cas de la dona que va morir ajudada pel marit i, des d’aleshores, "sempre, cada dia, a mi, que estava amb ell les 24 hores, em treia el tema". I ha assegurat que "tots eren coneixedors que ell volia morir. 'Vull morir ja, vull morir ja', em deia, i tot això ho aguantava jo sola", ha afirmat.

L'home estava deprimit i se sentia molt sol

L’home feia molt de temps que se sentia sol i deprimit, sobretot quan no es va aprovar la llei per una mort digna després de les eleccions, fet que el va portar fins i tot a una vaga de fam.

Aleshores la parella va buscar alternatives, com per exemple països on l'eutanàsia estava legalitzada, però al final no ho van poder arribar a dur a terme. Una altra forma és que van acudir a l'Associació Dret a Morir Dignament perquè els aconsellara algun fàrmac amb què poder efectuar l’eutanàsia.

La Fiscalia condemna la crueltat de l’acte

En les conclusions finals, el Ministeri Fiscal s’ha mantingut en la petició de presó permanent revisable perquè les proves han demostrat que "va matar el marit, que estava totalment desvalgut, sense deixar cap capacitat de defensa".

A més, ha considerat que el fet que la defensa mantinga aquest crim com "un auxili al suïcidi" és "un insult a la intel·ligència". El fiscal ha recalcat que "no consta que Isaac demanara morir de cap manera", que ell volia esperar a l'aprovació de la llei. A més, en el testament va detallar les condicions de com volia morir, que era a casa i envoltat de la família, amb assistència religiosa i "no d'aquesta manera cruel, a soles i en un lloc inhòspit". Així mateix, s'ha preguntat "qui és capaç d'involucrar en un crim al seu propi fill", com va fer Beatriu, i ha recordat que el menor ha quedat condemnat com a cooperador necessari.

Per contra, la defensa en l'al·legat final, ha assenyalat que ha "quedat clar que Isaac volia morir, que desitjava l'eutanàsia com fora" i que va demanar ajuda a la seua dona perquè era l'"única" que li feia cas. Ha afirmat que no han negat mai que Beatriu matara el marit, però que ho va fer perquè ell li ho va demanar i d'una forma "no per a buscar-li mal, sinó tot el contrari, donant-li un còctel de fàrmacs previ per a deixar-lo inconscient". Per tot això, ha canviat la petició d'absolució a auxili al suïcidi.