El jubilat activista Carlos San Juan: "Necessitem un pla B per a cobrar les pensions diferent dels bancs"
L'impulsor de la campanya 'Soc major, no idiota" defén que estancs i establiments de loteria ocupen el buit deixat pels bancs a l'Espanya rural i reivindica el protagonisme polític dels jubilats, que recorda que "som deu milions i podem canviar un govern"
Carlos San Juan, l'uròleg jubilat impulsor de la campanya ‘Soc major, no idiota' per a defendre dels drets de les persones majors dels abusos de les entitats bancàries, demana "un pla B" per a "cobrar les pensions d'una altra manera". Una alternativa als bancs. La reivindicació, que va exposar en una intervenció en l'Europarlament al novembre ha anat agafant força. El cap de setmana insistia en la idea en un acte sobre polítiques per a majors, a què va ser convidat pel PSPV. I sobre la mateixa ha insistit, aquest dimarts, en una entrevista en Les Notícies del Matí.
La proposta, ha dit, és que la pensió puga cobrar-se en estancs i loteries en l'Espanya buidada, per a compensar la desaparició de les entitats a les zones rurals. "Loters i estanquers estan en la majoria dels municipis, tenen un horari ampli i ja fan operacions relacionades amb els diners", ha explicat San Juan, que ha afirmat que en el medi rural "el 80% dels cobraments els està atenent Correus, amb 6.500 carters que estan portant els diners". L'activista ha recordat que la marginació de les zones d'interior s'ha traslladat als barris més modestos de les ciutats i ha posat com a exemple la Torre, a València, que no disposa de sucursals.
Loters i estanquers estan en la majoria de municipis, tenen un horari ampli i ja fan operacions relacionades amb els diners
De la seua campanya de sensibilització han resultat avanços, per exemple en l'horari d'algunes entitats, l'ajuda directa que algunes ofereixen en caixers i la reversió d'un dia per a un altre de la decisió de suspendre les llibretes bancàries. Però malgrat les conquestes, lamenta que el protocol de bones pràctiques bancàries, impulsat pel Ministeri d'Economia i subscrit per les entitats, estiga fent aigües pel seu caràcter voluntari i autoavaluable, que ofereix conclusions optimistes allunyades de la realitat.
En opinió del jubilat, "els bancs encara no han assimilat que són un servei públic que no pot estar fent gestions d'esquena a l'usuari, i per això han d'estar sotmesos a unes normes que estiguen controlades per una autoritat independent". En eixe objectiu centra ara l'objectiu, una "llei de l'autoritat independent del defensor de l'usuari bancari i financer", sobre la qual hi ha contactes polítics, però que tem que queden en “hibernació” per la campanya electoral.
Els bancs encara no han assimilat que són un servei públic
Sobre el pes de les persones majors en la contesa, ha advertit que "a Espanya som quasi deu milions de persones i podríem canviar un govern". Per això ha reclamat a les formacions polítiques "plans reals i amb les llums llargues", en contrast amb els anuncis efectistes i curtterministes habituals de les campanyes. Ha recordat San Juan que prompte la població major superarà la jove i que és ara i no després quan s'han de planificar les necessitats, com resoldre el dèficit de geriatres.
Som quasi deu milions de persones i podríem canviar un govern
Ha celebrat algunes solucions com les que s'han incorporat amb l'administració valenciana, amb un horari estipulat d'atenció per a les persones majors de 65 anys. No obstant això, ha criticat la temptació de caure en una mirada estrictament “paternalista”, sense entendre les diferents capacitats de la tercera edat. "Hem de respectar la bretxa analògica dels que tenen menys capacitats i mitjans, i facilitar l'atenció als que sí que tenim eixos mitjans".
També ha retret la falta d'interlocutors directes amb l'administració i ha recordat que, en el cas valencià, als presidents dels centres de majors "tarden un any a rebre'ls".
