La jutgessa de la dana desestima la personació d’Hazte Oír i el recurs de Vox per a investigar el govern central
La magistrada insisteix que no té competència per a analitzar si Sánchez va convocar o no el Consell de Seguretat Nacional
La titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, que instrueix la causa penal sobre la gestió de la dana, ha desestimat un recurs de reforma interposat per l'associació Hazte Oír contra una provisió anterior que reiterava el rebuig a acceptar la seua personació com a acusació popular. L’entitat s'havia querellat contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo; diversos treballadors de l’organisme estatal, i la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé. Unes accions que també han quedat desestimades i ratificades, en el cas de Bernabé, recentment per l'Audiència Provincial.
No obstant això, Hazte Oír no exerceix cap acusació contra els dos únics investigats en la causa, l’exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, motiu pel qual la magistrada considera que la intervenció d'eixa associació en el procés “no respon als fins de l'acusació popular”. “L’associació no ostenta la condició ni de perjudicada ni de representant de les víctimes. Per tant, si no existeix cap altra persona contra la qual poder exercitar l'acció penal, la participació en el procediment no té sentit, no té interés legítim per a ser part en el procés, per la falta de relació amb les víctimes”, detalla en una resolució que fa pública el Tribunal Superior de Justícia valencià.
En una segona interlocutòria, la magistrada desestima el recurs interposat per l'acusació popular que exerceix Vox contra la resolució prèvia que denegava les diligències d'investigació proposades per una altra acusació (Liberum) relatives a la possible convocatòria del Consell de Seguretat Nacional. La instructora reitera els arguments ja exposats en resolucions anteriors i insisteix que no té competència per a analitzar si el president del govern central va convocar o no eixe òrgan. De la mateixa manera, torna a assenyalar que l'anàlisi d'eixa convocatòria “queda extramurs completament” del procediment penal que segueix el seu jutjat. “La situació que ha de ser objecte d'anàlisi és una situació de protecció civil, no de seguretat nacional”, remarca.
“Les proves han de centrar-se en el referit nexe causal entre la inactivitat dels qui s'atribueixen la condició d'investigats, la seua posició de garants i les defuncions. En cas contrari, ens trobaríem novament en una anàlisi genèrica, sense connexió amb el succeït i que suposa apartar-se radicalment de la regulació legal en matèria de protecció civil. No té cap relació amb el Consell de Seguretat Nacional”, segons la instructora. “Ni es va declarar estatalment, ni ho va proposar l'administració autonòmica valenciana, de la qual formaven part els investigats, com a consellera i secretari autonòmic, la declaració d'emergència nacional”, insisteix la jutgessa.
A més d'exposar que “va existir consens a escala autonòmica i central que no procedia la declaració d'emergència nacional, ni el 29 d'octubre, ni tampoc els dies posteriors”, apunta que “tampoc es va declarar la situació d'emergència catastròfica a l'empara del que disposa l'article 12.4 de la llei valenciana de protecció civil, competència que s'atribueix al president de la Generalitat”. “Esta declaració d'emergència nacional no era precisa per a alertar la població i que s'adoptaren mesures d'autoprotecció”, remarca la instructora.
“Només podria entendre's la sol·licitud —la referida a investigar si es va convocar el Consell de Seguretat Nacional— si s'entenguera que el president del govern espanyol disposava d'una informació que no tenia el Cecopi, una sort d'informació classificada que tinguera el govern de la nació”. Però “el desbordament del barranc de Poio a l'altura de Xiva va ser retransmés per À Punt”.
Les dos actuacions notificades este dijous no són fermes i s'hi pot recórrer en apel·lació davant de l'Audiència Provincial de València.
