La jutgessa del cas Imelsa obri una peça separada sobre contractacions en els ajuntaments de Requena i Énguera

La jutgessa substituta del jutjat d'instrucció número 18 de València, encarregat del cas Imelsa, que investiga la caixa B del PP valencià, ha acordat obrir una nova peça separada, la K, en el marc de l'anomenat cas Imelsa, per a investigar suposades irregularitats en contractacions dels ajuntaments de Requena i Énguera durant l'any 2013 per serveis que, presumptament, no van ser prestats, segons ha informat en un comunicat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. El cas Imelsa es va obrir el 2016 i s'ha separat en deu peces, de les quals, quatre ja estan tancades.

La instructora entén "que els fets poden ser constitutius de delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, falsedat en document oficial, revelació de secrets, negociacions prohibides als funcionaris i tràfic d'influències", segons detalla el TSJ. En la nova causa, derivada de la peça D, que investiga les presumptes irregularitats en l'adjudicació, en càrrec a Imelsa, d'un servei de centre de telefonades de l'empresa Servimun, deu persones tenen la condició d'investigades. Entre els investigats figura l'exalcalde de Requena, Javier Berasaluce, i l'actual primer edil de la localitat, Mariano Sánchez, així com els exalcaldes d'Énguera, Santiago Arévalo i Óscar Martínez.

La llista d'investigats es completa amb la que fora secretaria de l'Ajuntament d'Énguera, un assessor i un funcionari de la Diputació de València, i tres empresaris (l'administrador de Servimun i els administradors de l'empresa Técnicas Legales Administrativas).

En el cas de l'Ajuntament de Requena, la investigació se centra en l'abonament de tres factures entre març i agost del 2014 a TLA, en contra de l'informe de la interventora municipal, per treballs dels quals no existeix constància en cap expedient administratiu. Igualment, el jutjat investiga l'adjudicació a Servimun pel procediment negociat sense publicitat a l'octubre del 2013 d'un contracte de 50.000 euros pel qual el consistori va acabar pagant, entre 2015 i 2016, factures per un total de 178.000 euros, “sense que existisquen evidències que determinen la realitat dels serveis prestats”, segons s'arreplega en l'acte.

Pel que respecta a l'Ajuntament d'Énguera, la instructora aprecia que existeixen indicis per a investigar un exalcalde per adjudicar un contracte l'abril del 2013 i a l'aleshores secretària municipal, que va emetre un informe favorable a la contractació. El consistori, ja amb un altre alcalde, va acabar pagant l'agost del 2015 una factura de 21.780 euros a Servimun, per un concepte diferent a l'inicial del contracte: la regularització d'un càmping de la localitat. En aquelles presumptes irregularitats haurien intervingut, d'acord amb la resolució judicial, un assessor del llavors president de la Diputació de València i un funcionari de la citada institució.

El cas Imelsa va tenir el seu germen l'estiu del 2014, quan Esquerra Unida va portar a la Fiscalia unes gravacions efectuades durant anys per l'exgerent d'Imelsa (actualment Divalterra) i autodenominat "yonki dels diners", Marcos Benavent, que el seu sogre va revelar després d'un conflicte familiar, Tanmateix, no va ser fins al 26 de gener de 2016 quan les detencions van evidenciar l'existència d'indicis de corrupció en una xarxa molt més extensa del sospitat inicialment.

La causa va conduir a la detenció de l'expresident de la Diputació de València, Alfons Rus, i diversos dels seus lloctinents, juntament amb altres exalts càrrecs del Consell -fins a un total de 24 persones-, i va derivar després en la imputació de pràcticament tot l'equip que va sustentar a Rita Barberá en l'alcaldia de València durant més de dues dècades, per un suposat delicte de blanqueig de capitals. Amb el pas dels mesos va acabar també per esguitar l'exalcaldessa, que va morir a Madrid el 23 de novembre de 2016, dos dies després de declarar davant el Suprem com a investigada pel suposat delicte de blanqueig que ella havia negat en diverses ocasions.