Jutgen cinc membres de la Germandat del Sant Sepulcre de Torrent per la venda de paperetes el Nadal del 2017
Alguns veïns i veïnes, segons el seu testimoni, havien reservat paperetes a la confraria, però que no les van cobrar mai
La grossa de Nadal de 2017 va caure íntegrament a Torrent, però el que semblava la millor de les alegries s'ha convertit, amb el temps, en la pitjor de les notícies. Molts dels veïns que havien reservat paperetes a la confraria que va repartir premi, no van cobrar mai. Tretze d'ells han dut el cas a juí.
En breu es jutjarà cinc dels membres de la confraria torrentina, que estaven encarregats de la venda de paperetes. El fiscal només considera que un d'ells pot ser responsable i l'acusa d'un delicte d'apropiació indeguda amb una pena de quatre anys i mig de presó, però el jutge investigador considera que quatre persones més poden ser jutjades i que la germandat, en cas de condemna, siga considerada responsable civil subsidiària.
Els 90 milions d'euros de la discòrdia
El gener de 2017 "l'alegria inundava el local" de la Germandat del Sant Sepulcre de Torrent, com ha explicat José Joaquín Pardo, veí de la germandat. La totalitat del número 8354 del sorteig de Reis resultava premiat amb la grossa. Es tractava de 90 milions d'euros, a repartir íntegrament a Torrent, molts d'ells en paperetes venudes en aquesta germandat.
María José Silla, veïna de Torrent, ha contat a À Punt que sa mare tenia una papereta, però que no la guardava ella, "la guardava el qui li la venia a ma mare. I la xica vingué aquell dia a dir-li a ma mare: Carmen ha tocat la loteria, pren la teua papereta".
Però aquest no va ser el cas d'altres persones i per a molts, les rialles es van convertir en llàgrimes, com ha explicat Asun Centelles.
Alguns que segons el seu testimoni tenien reservades paperetes, no les van cobrar mai. Mentre que molts s'hi van conformar, altres van decidir acudir al jutjat.
En concret 13 demandants agrupats en tres querelles reclamen vora un milió d'euros per unes 30 paperetes que no van arribar mai a les seues mans.
L'advocat de la germandat, Joaquín Ignacio García Cervera, ha explicat a À Punt que "aquestes persones diuen que estaven en la germandat com si foren abonats, i que la germandat tenia com una obligació de mantindre i conservar les paperetes encara que no les hagueren pagades".
