La Justícia ratifica que dir ‘gilipollas’ a un cap no és motiu d'acomiadament

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ratificat que dir gilipollas a un superior no és motiu d'acomiadament disciplinari sempre que es tracte d'un insult “concret i aïllat” en un context determinat, com el cas d'un empleat al qual li van demanar que es quedara a una reunió després del seu torn quan tenia pressa per motius personals.

La secció primera social del TSJM, en una sentència dictada al gener, desestima el recurs de súplica interposat per una empresa contra la sentència del jutjat social núm. 31 de Madrid que va considerar que l'acomiadament d'un treballador que va insultar així a un responsable no va ser procedent. Eixa sentència, ara confirmada, va estimar la demanda del treballador, va declarar improcedent l'acomiadament i va condemnar l'empresa a la immediata readmissió de l'empleat o bé a indemnitzar-li amb 23.541 euros nets. En cas de readmissió, se li haurien de pagar els salaris no abonats des de l'acomiadament, l'abril del 2023.

Ara els magistrats consideren provat que l'empleat treballava en l'empresa des del 2008 com a auxiliar de fàbrica i el 24 d'abril del 2023 l'empresa li va notificar el seu acomiadament per ofenses verbals a l'empresari, ja que tres dies abans va ser convocat a una reunió amb altres treballadors, a les 14:55 hores, i l'empleat va dir que marxava perquè acabava la seua jornada laboral. L'administradora li va advertir que, si marxava, podia ser sancionat per desobediència, tenint en compte que ja havia gaudit de 15 minuts de descans, i llavors el treballador li va dir “A veure si t'atreveixes, gilipollas", i va marxar donant una portada. Queda provat que el treballador, que ja havia sigut sancionat en altres ocasions i que acaba el seu torn a les 15:00 hores, tenia pressa per motius personals.

Els magistrats rebutgen els arguments de l'empresa sobre la gravetat de la conducta del treballador i ratifiquen que, com deia la sentència originària, “eixe insult fet pel treballador i dirigit a l'administradora constitueix una clara ofensa verbal”, però es tracta “d’un fet aïllat” i “concret”.

La sala social argumenta que “cal valorar el context en què es van produir els fets, així com les circumstàncies objectives i subjectives concurrents, entre els quals ressalta que, quan s'exigeix al treballador la seua presència en les instal·lacions de l'empresa, ja havia acabat la seua jornada de treball i tenia pressa per motius personals”.