El jurat dels Premis Rei Jaume I, preocupat per l'augment del rebuig social cap a la ciència en plena pandèmia

Més de 80 premis Nobel demanen a València agilitzar l'accés a les vacunes per als països pobres, i alerten que calen "solucions científiques" per a acabar amb la crisi sanitària del coronavirus

El president executiu dels Premis Jaume I, Javier Quesada (esquerra) i el Nobel en Física de 2012, Serge Haroche, aquest dilluns
El president executiu dels Premis Rei Jaume I, Javier Quesada (esquerra), i el Nobel de Física de 2012, Serge Haroche, aquest dilluns / À Punt NTC

Dos premis Nobel que participen en el jurat de la 33 edició dels Premis Rei Jaume I han expressat aquest dilluns la seua preocupació davant la "desconfiança creixent" i l'"atac" de la societat cap a la ciència, que s'ha evidenciat recentment a través del rebuig de part de la població a les vacunes desenvolupades per a immunitzar contra la Covid-19, la malaltia que provoca el nou coronavirus SARS-CoV-2.

En una roda de premsa junt amb el president executiu de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, el francés Serge Haroche, Nobel de Física de 2012, i el luxemburgués Jules Hoffman, Nobel de Medicina de 2011 han destacat el paper de la ciència i la necessitat de trobar solucions científiques per a una crisi com l'actual. En dos o tres anys, han pronosticat, es podrien desenvolupar molècules útils per a bloquejar la proliferació el SARS-CoV-2, igual que va ocórrer amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Haroche i Hoffman han sigut els encarregats aquest 2021, com a representants dels més de 80 membres del jurat dels Premis Rei Jaume I, de llegir el manifest conjunt que elaboren els premis Nobel cada any amb motiu de la proclamació d'aquests prestigiosos guardons científics. Les deliberacions han començat a València aquest dilluns i els noms guanyadors de l'edició número 33 es donaran a conéixer dimarts en un acte que acollirà el Palau de la Generalitat a partir de les 12:30 hores, un acte que estarà presidit per Ximo Puig.

Els dos erudits han rebutjat durant la roda de premsa els atacs que ha patit la investigació en els últims mesos, fins i tot a través de "teories de la conspiració o del complot contra les troballes científiques". "Com a premi Nobel, la nostra labor és defendre el valor de la ciència i explicar a la ciutadania que treballem amb pistes, indicis i dubtes racionals. Eixa tasca de donar a conéixer el paper de la ciència depén de l'educació", ha subratllat. "Hi ha gent que es resisteix a vacunar-se perquè creu que són perilloses, o no creu en el canvi climàtic", ha lamentat Haroche, que ha avisat que el problema "són les comunitats tancades que es creen en internet".

Han alertat en eixe sentit contra la proliferació d'"ideologies contra les quals és difícil lluitar", que es materialitzen a través de la difusió de les notícies falses: "La lluita comença en la labor educativa des dels nivells més elementals. Necessitem un sistema educatiu que forme bé els professors en ciència i que transmeta bé el coneixement,", ha recalcat.

Vacunes per als països més pobres

Enguany, el jurat dels Premis Rei Jaume I han fet una crida a tots els països perquè faciliten com més millor l'accés ràpid i sense costos a les vacunes dels països més desfavorits, i a treballar per mitjà d'institucions internacionals per a l'adaptació de polítiques decisives en suport a la investigació científica, a la salut pública i a la salut mundial.

Segons assenyalen els investigadors en la declaració conjunta, la Covid-19 ha evidenciat la necessitat d'afrontar els problemes globals que afecten el conjunt del planeta amb accions dutes a terme coordinadament per tots els països, en col·laboració amb totes les institucions, i que impliquen tots els sectors de la societat.

"Noves tecnologies, economia i el vigor dels sectors empresarials i industrials s'han d'usar amb un esforç màxim a l'hora d'afrontar solucions per a aquesta pandèmia i altres amenaces a la salut mundial i el medi ambient", assenyalen els guardonats amb el Nobel. La pandèmia ha evidenciat com mai, asseguren en el text, la importància de totes les disciplines reconegudes pels Premis Rei Jaume I i la necessitat d'executar actuacions en l'àmbit global per a solucionar problemes que afecten les persones de qualsevol part del planeta.

Més finançament per a la ciència

Un altre aspecte en què ha incidit el jurat dels Jaume I en el manifest anual és la necessitat d'augmentar el pressupost destinat a la investigació científica. Com a exemple, Hoffman ha ressaltat el treball que des de fa 25 anys es realitza en matèria d'anticossos, un camp de recerca que ha patit alts i baixos, i falta de finançament: "Els resultats d'ara hagueren sigut impossibles, com l'àcid ribonucleic que s'usa per a algunes vacunes", ha apuntat en referència a la tecnologia que utilitzen els sèrums desenvolupats per Pfizer i Moderna per a immunitzar contra el coronavirus.

També et pot interessar