El juí de Juana Rivas ha quedat vist per a sentència

Juana Rivas ha arribat aquest matí al jutjat penal número 1 de Granada per a ser jutjada per dos delictes de sostracció de menors després que el passat 14 de juny, quan estava previst inicialment, el seu advocat Juan de Dios Ramírez va renunciar a representar-la. Juana s’enfronta a cinc anys de presó en un juí en què el jutge ja ha avisat que “no es tracta d'una causa de maltractament”.  

Rivas va vindre a Espanya des d’Itàlia amb el fill i la filla, menors d’edat, al maig del 2016. Després va estar un mes en parador desconegut per a impedir que els fills foren entregats al pare, l’italià Francesco Alcuri.

Alcuri va ser condemnat per mals tractes en 2009, quan la família vivia a Espanya. Juana el va tornar a denunciar pel mateix motiu el juliol del 2016.

L’acusada ha declarat durant el juí que va abandonar en 2016 l’illa de Carloforte (Itàlia) i no hi va tornar perquè “no volia viure més sota les tortures” de la seua exparella. També ha dit que, una vegada a Espanya, no li va entregar els xiquets, encara que coneixia les resolucions judicials que l'obligaven a fer-ho, perquè estaven “escapant del maltractament” i volia protegir la seua “integritat física i psicològica”.

Rivas ha afirmat que les persones que l'assessoraven li van explicar que no havia d’entregar els menuts mentre quedaren recursos i que, quan va arribar al Tribunal Contitucional, li van plantejar que no era productiu fer-ho fins que no existira una resolució. No va ser fins que li van assegurar que no hi havia “més armes legals” que, després d’estar un mes en parador ignorat amb els menors, va decidir entregar-los.

El punt de vista de l’acusació

L'acusació particular d’aquesta causa és Francesco Arcuri, pare dels menors i exparella de Juana Rivas, que ha declarat per videoconferència des d’Itàlia per a negar les acusacions de maltractament i afirmar que no hi ha a Itàlia ni a Espanya cap procediment obert contra ell. 

Ha garantit que tot i que va ser condemnat en 2009 per lesions en l’àmbit familiar, la sentència es va dictar per conformitat de les parts i ell “no li havia pegat”. Ha dit, a més, que després reprengueren la convivència amb normalitat i en 2013, després que naquera el seu segon fill, s’inscrigueren com a família a Itàlia. 

Segons Arcuri, quan Juana va eixir d’Itàlia el maig de 2016 li va dir que se n’anava de vacances a Espanya amb els xiquets per a veure la seua família i que tornaria en un mes, estada que va anar allargant fins al 2 d’agost quan li confirmà que no anava a tornar-hi. 

Finalment, ha denunciat que, en un principi, sí que mantenia contacte amb els xiquets, però que, a poc a poc, va anar desapareixent fins que “no se li va permetre parlar amb ells”. Quan va deixar de tindre’n notícies va ser quan va decidir demanar l’aplicació del conveni de l'Haia. Arcuri té la custòdia dels fills concedida per la justícia italiana i viuen amb ell en l’actualitat.

També han declarat testimonis dels membres de la Guàrdia Civil i la pèrita que elaborà l’informe psicològic a petició del Jutjat de Granada. Aquesta professional ha ratificat l'informe respecte al fet que la restitució de la custòdia al pare no suposava un risc per als xiquets i remarca que el major, al qual ella va entrevistar, tenia un “vincle positiu” amb el seu progenitor. 

La fiscalia, que ha afegit en les conclusions un delicte de desobediència judicial, ha demanat una sentència condemnatòria perquè entén que s’ha provat que Juana Rivas va cometre els delictes pels quals ha sigut acusada. 

L'advocat d'Arcuri, Enrique Zambrano, s'ha afegit a la tesi de la fiscalia i ha criticat Rivas per emmarcar tot el que ha passat en una injustícia perquè no es diu el que “ella vol”. “Tot el món s'hi ha equivocat? Hi ha hagut una conspiració internacional contra ella? No. Ha pres les decisions equivocades”, ha exposat.

Què n'opina la defensa?

L'advocat de Juana Rivas, José Estanislao López, ha opinat que la modificació que ha fet la fiscalia afegint el delicte de desobediència d'ordre judicial és extemporània i que “no hi ha dubte” que Rivas va sofrir violència de gènere. Ha advertit que la sostracció de menors requereix una intencionalitat específica que no ha existit en aquest cas i que ella ha actuat guiada pels seus assessors.

A més, ha exposat que hi ha hagut un delicte de sostracció de menors i no dos, com exposa la fiscalia, perquè es tracta d’una unitat d'acte, i ha demanat l'absolució per a la seua clienta en l'última part del juí, que ha quedat vist per a sentència, i en el qual el jutge ha advertit en alguna ocasió que aquesta “no és una causa de maltractaments”.