Els joves veuen en el joc i les apostes una opció d’oci més per a divertir-se

No creuen que el seu hàbit siga problemàtic, perquè és visible i en grup, i el consideren una despesa com qualsevol altra.

Presentació del estudi sobre joves i apostes
Presentació del estudi sobre joves i apostes / Europa Press

Els joves de 18 a 24 anys veuen en els jocs d’atzar i les apostes una forma més d’oci i entreteniment per a divertir-se en grup. Així es desprén de la investigació Joves, locs d’atzar i apostes, que ha elaborat el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD), arran de l’increment del nombre de joves que juguen de manera presencial i en línia.

Les xifres indiquen que el percentatge de xics que ha jugat de manera presencial en els últims 12 mesos ha passat del 21,6% de 2016 al 30,7% el 2018, quasi 4 punts més. En el cas de les xiques, el creixement ha sigut de 10 punts, en passar del 5,4% al 15,3% en dos anys. Respecte al canal de joc en línia, el percentatge de xics que han jugat amb diners ha crescut del 10,2% al 17,4% en dos anys, enfront del de xiques que s’ha incrementat del 2,5% al 3,6%.

Els joves veuen el joc com una mena d’oci estés, que és estrany per a ells. A més, el consideren una despesa com qualsevol altra, apunten la possibilitat de fer amics, i marquen com a objectiu la diversió puntual. També ho consideren una oferta d’oci accessible: no es necessiten habilitats especials per a jugar; i els guanys són fàcils d’obtindre.

El primer contacte, a les sales de joc amb alcohol i sent menors

A més, reconeixen que els seus primers contactes amb el joc van tindre lloc sent menors d’edat, en sales de joc presencial perquè, segons afirmen, resulta més fàcil “saltar-se” la llei i accedir-hi. A més, diuen que els conviden a alcohol, de manera que els diners que s’estalvien en begudes, s’aposta.

Quan comencen a jugar, segons recull l’informe, ho fan sense diners físics, és a dir, amb quotes o bons de diners no canviables. Les primeres apostes són de poca quantitat i els atrau i enganxa la percepció de la recompensa immediata i de “diners fàcils”. És llavors quan es consolida la motivació econòmica i l’hàbit. Quan comencen a gastar diners propis hi ha un menor control de la despesa, desapareix la diversió i comença el “vici”.

Segons aquest estudi, els i les joves no creuen que el seu hàbit siga problemàtic perquè és visible i en grup; “només” té riscos econòmics; i per a ser addicte es requereix un temps prolongat.

Bombardeig publicitari

Respecte a la publicitat sobre joc i apostes, la percepció general entre els joves és de “bombardeig” i que aquest col·lectiu n’és l’objectiu prioritari. En aquest context, la directora de la FAD, Eulàlia Alemany ha afirmat que “la regulació” del sector “és necessària en tots els casos” i, sobretot, per a la “protecció” dels adolescents i joves.

També et pot interessar