Ixen a la llum 10 esquelets en la fossa 112 del cementeri de Paterna

Els treballs d'excavació en la fossa comuna 112 del cementeri de Paterna han deixat ja a la vista deu del centenar de cossos.

Han comptabilitzat almenys deu esquelets a poc més de metre i mig de profunditat
Han comptabilitzat almenys deu esquelets a poc més de metre i mig de profunditat

Així ho ha explicat l'antropòleg de l'empresa ArqueoAntro, encarregada de les labors d'exhumació, Javier Iglesias, que ha explicat que una vegada retirat aquest sediment, han comptabilitzat almenys deu esquelets a poc més de metre i mig de profunditat.

L'expert ha assenyalat que el temps d'espera perquè les proves d'ADN confirmen les identitats es pot perllongar entre any i mig i dos anys. "El temps d'espera el marcarà l'empresa genètica amb la qual col·laborem, que té molt treball perquè per davant té tres fosses més", ha assenyalat.

Iglesias ha explicat que tots els cranis que han quedat a la vista "presenten unes ferides compatibles amb un impacte de projectil" i ha afegit que quan acaben de desenterrar-los han de comprovar si tenen més impactes en la resta del cos o solament en el cap. "Llavors estaríem parlant d'una execució o bé d'un afusellament en tota regla", ha aclarit. 

Els treballs en la fossa 112 de Paterna van arrancar el passat 20 d'agost i els experts esperen trobar dues saques amb cinquanta cossos cadascuna d'afusellats durant la repressió franquista. 

Pobles valencians

La majoria de víctimes són de pobles de les comarques de la Safor i la Ribera, però també n'hi ha de moltes localitats d'altres comarques valencianes Manises, Torrent, Paterna, Puçol, Silla, Sagunt, Alcàsser, Alaquàs o Beniparrell.

Deu dies després, un jutjat de Paterna va decretar l'arxivament de les recerques després d'una denúncia de l'aparició de, com a mínim, quatre cranis amb fractures que eren compatibles amb l'impacte d'un projectil i signes de violència. 

La denúncia havia sigut presentada uns dies abans per la diputada de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo; la presidenta de l'Associació de Familiars de les Víctimes de la Fossa 112, Carmen Gómez, i els membres de l'empresa encarregada de l'exhumació ArqueoAntro, Javier Iglesias i Álex Calpe.

En la resolució, el jutjat assenyala que les troballes suposaven "indicis i no meres sospites" que es tractava de represaliats de la Guerra Civil i la dictadura i no de restes recents, pel que va considerar que havien transcorregut "aproximadament 70 anys, temps que supera el de prescripció del Codi Penal".

Els treballs d'exhumació de la fossa 112 han sigut adjudicats per més de 95.700 euros, dels quals la Diputació de València, que enguany destinarà 626.000 euros a accions en matèria de memòria històrica, n'aporta prop de 90.000.

També et pot interessar