Israel diu haver matat un científic nuclear i cinc comandants de la Guàrdia Revolucionària iraniana
L'Iran ha disparat més míssils sense deixar ferits, i continua les batudes contra col·laboradors del Mossad
Continua la crisi bèl·lica al Pròxim Orient. Israel i l'Iran han intercanviat atacs esta matinada i es preparen per a una guerra llarga. El país que lidera Netanyahu ha anunciat este dissabte la mort en bombardejos de cinc comandants de diversos cossos dins de la Guàrdia Revolucionària iraniana, entre altres Benham Shariyari, comandant de la Unitat de Transferència d'Armes de la Força Quds i l'home que subministrava armes a les milícies de Palestina i el Iemen, a través de les seues connexions a Turquia i el Líban. Segons Israel, era el líder de les transferències d'armes i de “centenars de milions de dòlars anuals” a les milícies. L’exèrcit israelià també ha anunciat la mort d’Aminpour Joudaki, a qui ha identificat com a comandant d'una brigada de drons de la Guàrdia Revolucionària iraniana.
El ministre israelià de Defensa, Israel Katz, també ha anunciat en un comunicat l'assassinat de Saeed Izadi, a qui ha identificat com a comandant del subgrup palestí de la branca Força Quds, el cos d'elit de la Guàrdia Revolucionària iraniana que lidera operacions a l'estranger. Izadi ha mort en un bombardeig aeri contra el seu apartament a Qom, ciutat localitzada a uns 156 quilòmetres al sud-oest de Teheran, on, segons les autoritats iranianes, ha mort almenys una altra persona. Izadi “va finançar i va armar Hamàs” de cara als atacs del 7 d'octubre del 2023, ha dit Katz, que ha qualificat la seua mort com a “justícia per als assassinats i segrestats”.
A més, Israel ha matat al seu domicili el científic nuclear el doctor Esaar Tabatabaei Qomsheh i la seua dona, segons ha informat el diari Tehran Times. És la desena mort d'un expert atòmic en l'ofensiva de l'estat jueu contra el país persa que va començar fa nou dies. També ha matat un dels cervells dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre.
Tel-Aviv vol eliminar, per a sempre, el programa nuclear dels aiatol·làs i esta matinada, Israel ha llançat els bombardejos de més envergadura contra les instal·lacions nuclears d'Esfahan, el centre neuràlgic del programa atòmic iranià. Hi han participat desenes d'avions, que han fet servir bombes antibúnquer per a accedir a les zones on s'enriqueix urani. En el balanç dels primers huit dies d'ofensiva, Israel assegura que ha retardat dos o tres anys la possibilitat que l'Iran fabrique la bomba atòmica. Segons l'Agència Sectorial de les Nacions Unides, no hi ha res que indique que el règim dels aiatol·làs estiga en condicions de manufacturar armes nuclears. A la d'Esfahan se sumen els passats atacs a les plantes nuclears de Natanz i Fordow, a més d'infraestructures militars (sistemes de defensa aèria, magatzems de míssils balístics...).
L'Iran dispara cinc míssils que no causen ferits
Per la seua banda, l’Iran ha llançat cinc míssils la matinada del dissabte contra territori israelià que han fet sonar les sirenes al centre del país, inclòs Tel-Aviv, sense causar víctimes mortals o ferits, segons un comunicat de l'exèrcit. Només ha causat danys materials en un edifici de la zona metropolitana de Tel-Aviv.
La Guàrdia Revolucionària ha confirmat que al llarg de la nit ha llançat la dihuitena onada d'atacs “amb míssils i drons suïcides” contra diversos objectius a Israel, inclòs l'aeroport Ben Gurion.
Segons els servicis d'emergències del Magen David Adom (servici israelià d'emergència i assistència mèdica), no hi ha ferits de l'atac, i tan sols hi ha hagut un incendi a la teulada d'un edifici a Holon, que ha obligat a evacuar els residents.
Així mateix, les autoritats iranianes continuen les batudes contra presumptes col·laboradors dels servicis israelians d'intel·ligència (Mossad) amb la detenció de 22 persones més a la ciutat de Qom, on la passada nit han mort almenys dos persones. Això ha generat alarma en grups de drets humans.
Qom és el centre religiós de la República Islàmica i acull els seminaris més importants de xiisme al país. Des que va començar l'ofensiva israeliana la matinada del 13 de juny s'ha reportat la detenció de desenes de persones en tot el país per presumptes llaços amb el Mossad, a més del desmantellament de tallers on es fabricaven drons i bombes.
El parlament iranià va aprovar dimarts un projecte de llei per a imposar castics més durs, un ús major de la pena de mort i juís ràpids a les persones acusades de col·laborar amb països estrangers. Tot això ha provocat alarmes en grups de drets humans, com Amnistia Internacional (AI).
Fins ara, el Ministeri de Salut iranià ha situat el nombre de morts civils en 430 i el de ferits en 3.500, mentre que Israel ha informat de 24 persones mortes del costat israelià.
