Investiguen vint persones per habilitar un complex residencial il·legal en una zona inundable al Baix Segura
El recinte funcionava com un nucli amb carrers asfaltats i unes seixanta cases mòbils, moltes ampliades amb porxos o terrasses
L'Equip de Protecció de la Naturalesa (Eprona) de la Guàrdia Civil d'Alacant investiga vint persones d'entre 35 i 88 anys per crear un complex residencial il·legal en sòl no urbanitzable i inundable al Baix Segura, on s'han constatat “greus infraccions urbanístiques, mediambientals i de seguretat”. El recinte funcionava com a nucli residencial amb carrers asfaltats i unes seixanta cases mòbils, moltes ampliades amb porxos o terrasses, amb instal·lacions pròpies d'un càmping.
Entre els investigats figuren propietaris del sòl, gestors, arrendadors i propietaris de les cases mòbils. A tots se'ls imputa un delicte contra l'ordenació del territori i l'urbanisme, i dos també estan acusats d'atemptar contra els recursos naturals i el medi ambient per estar suposadament implicats en un abocament contaminant, segons ha explicat l'institut armat en un comunicat.
La investigació va començar l’any passat després d'una denúncia anònima que alertava sobre un abocament d'aigües residuals no depurades que desembocava en una séquia destinada a evacuar aigües sobrants de reg. Així mateix, un informe pericial va confirmar que les aigües abocades presentaven “característiques contaminants capaces d'alterar de manera substancial l'equilibri del sistema natural afectat, posant en risc l'agricultura de la zona”.
Durant la inspecció, els agents van localitzar al recinte vora seixanta cases mòbils sense llicència urbanística instal·lades en sòl no urbanitzable i en una zona potencialment inundable. El complex, dividit en tres carrers asfaltats, comptava amb oficina de recepció, bar-restaurant, dutxes, lavabos, piscines i instal·lacions esportives i habitatges tipus mòbil, molts amb elements afegits com a porxos, terrasses o cotxeres. Totes les construccions tenien subministraments bàsics —aigua, llum i xarxa de sanejament— de manera que, en la pràctica, l'enclavament funcionava com a nucli residencial.
El gerent de l'establiment hauria emprat diverses fórmules per a prolongar l'activitat, com la creació de noves empreses o l'adquisició de terrenys confrontants per a ampliar les instal·lacions i augmentar-ne la rendibilitat. Així mateix, segons la Guàrdia Civil, els habitatges es promocionaven a través d'una pàgina web gestionada per una empresa anglesa, la qual cosa permetia captar nova clientela de manera continuada.
