Investigadors traslladen funcions cognitives a altres parts del cervell per a extraure un tumor sense danyar el pacient
Ja s'han estudiat més de 25 pacients amb resultats molt satisfactoris
La revista científica Internacional Frontiers ha publicat un article d'investigació del vicerector d'Investigació de la Universitat Catòlica de València (UCV), José María Tormos, i el neuròleg Álvaro Pascual Leone, catedràtic de la Universitat Harvard (els EUA), codirectors del projecte Brain health and resilience València challenge. Abans de la cirurgia, han aconseguit que les funcions exercides pel teixit adjacent al tumor les duga a terme una altra part del cervell. D'esta manera, l'extracció del tumor no ha danyat cap funció cognitiva o motora.
La cirurgia de tumors cerebrals té sempre com a objectiu aconseguir la màxima extirpació del tumor i evitar, en la mesura del possible, el mal al teixit cerebral sa. En eixe sentit, neuròlegs i neurocientífics de tot el món busquen solucions des de fa anys perquè els pacients no perden capacitats cognitives a conseqüència d'estes operacions.
El tractament proposat en la línia d'investigació d'este estudi consisteix en una sèrie d'intervencions realitzades abans de la cirurgia. Se les coneix com prehabilitació cortical o prehabilitació de l'escorça cerebral. Combina neuroimatgeria estructural i funcional, estimulació cerebral no invasiva i entrenament intensiu.
El primer pas és determinar les àrees més rellevants per a cada funció i la seua proximitat al tumor. El segon pas és inhibir l'activitat de les àrees d'activació més pròximes al tumor i, per tant, les que tenen major risc de generar un dèficit en la cirurgia. Immediatament després arriba el tercer i últim pas: realitzar entrenament intensiu i d'alta complexitat, per a induir la utilització d'altres àrees, allunyades del tumor, per a activar la xarxa neuronal responsable de la funció. Estos canvis es poden veure potenciats quan s'associa activitat física amb intervals d'alta intensitat, que promou la consolidació dels mecanismes de plasticitat neuronal.
Els resultats d'este treball, on ja s'han estudiat a més de 25 pacients amb resultats molt satisfactoris, s'han presentat en el Congrés Mundial de Neurorehabilitació de Vancouver (el Canadà), en un simposi monogràfic especialment destinat a esta intervenció innovadora.
Gran potencial de la tècnica
"Esta línia d'investigació ha posat en relleu el potencial d'establir noves connexions cerebrals i transferir activitat funcional d'una àrea del cervell a una altra abans de la neurocirurgia. No obstant això, els mecanismes neuronals subjacents a estos processos, particularment en el context de les lesions que ocupen espai, segueixen sense ser clars", matisa Tormos.
El cas d'estudi exposat en la investigació és el d'un pacient amb un tumor cerebral que es va sotmetre a un protocol de prehabilitació, amb vint sessions sobre una regió de la xarxa neuronal responsable del llenguatge, juntament amb un entrenament intensiu de tasques. Com a resultat, va incrementar la distància entre el tumor i l'àrea activa encarregada del llenguatge. A més, es va observar una millora de la connectivitat funcional dins del circuit lingüístic.
"Si bé estos resultats són prometedors, la prudència ens obliga a subratllar la necessitat de realitzar estudis més amplis per a confirmar i generalitzar estes troballes", afig Tormos.
