Investigadors espanyols aconsegueixen allargar la vida de ratolins un 13%
Demostren que la velocitat d'acurtament dels telòmers prediu la longevitat de les espècies, sense realitzar cap modificació genètica.
Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han aconseguit crear els primers ratolins nascuts amb telòmers hiperllargs. El més rellevant del seu estudi és que, per primera vegada, han demostrat que és possible augmentar significativament la longevitat sense realitzar cap modificació genètica. En concret, la vida mitjana d'aquests ratolins és un 13% superior a l'habitual.
El treball del CNIO, dirigit per María Blasco i publicat en la revista Nature Communications, prové d'una troballa fortuïta fa deu anys: el naixement dels primers ratolins nascuts amb telòmers molt més llargs del normal. Després d'estudiar-los, han conclòs que aquests animals viuen més amb millor salut, sense càncer ni obesitat.
És la primera vegada que es troba una relació clara entre longitud dels telòmers i el metabolisme. Els investigadors ressalten que la troballa obri la via a prolongar la longevitat sense canviar els gens.
Què són els telòmers?
Els telòmers conformen l'extrem dels cromosomes, en el nucli de cada cèl·lula del cos. La seua funció és protegir la integritat de la informació genètica continguda en l'ADN. Cada vegada que les cèl·lules es divideixen, els telòmers s'acurten una mica. Així que una de les principals característiques de l'envelliment és l'acumulació de telòmers curts en les cèl·lules. La novetat és que en els ratolins nascuts amb telòmers hiperllargs no hi ha hagut alteració genètica.
El més rellevant és que l'estudi demostra que "amb únicament allargar els telòmers, sense alterar cap gen, és suficient per a viure més" amb millor salut, explica Blasco. Aquest resultat suporta la idea que a l'hora de determinar la longevitat "els gens no són el més important", assenyala.
