La investigació sobre l'assassinat del desertor rus s'estén a Múrcia, on els autors furtaren el vehicle
Els serveis d'intel·ligència espanyols atribueixen el crim a sicaris desplaçats des de fora d'Espanya per orde del Kremlin
La investigació sobre el desertor rus assassinat a tirs en una urbanització de la Vila joiosa (Marina Baixa) s'estén a Múrcia. Els autors es desplaçaven en un Hyundai blanc furtat a l'altra banda d'Oriola. El cremaren en una zona despoblada del Campello (Alacantí), a setze quilòmetres del crim. La Guàrdia Civil treballa amb la hipòtesi que tenien preparat un segon vehicle per a facilitar la fugida. La investigació revisa les càmeres de videovigilància de les carreteres per a intentar localitzar el vehicle i seguir el rastre dels assassins.
Els serveis secrets espanyols donen per fet l'autoria de Rússia. Creuen que Moscou va subcontractar sicaris, desplaçats des de fora d'Espanya i que ja podrien haver travessat la frontera, segons fonts d'intel·ligència citades pel diari El País. Els autors van efectuar huit dispars, dels quals sis impactaren en la víctima, un modus operandi i una falta de precisió impròpia dels espies del Kremlin. Empraren munició russa, fet que els analistes consideren una elecció deliberada, per a signar el crim i fer una advertència clara a qualsevol soldat que estiga valorant la deserció. Els serveis d'intel·ligència espanyols dubten sobre l'organisme que podria haver donat l'orde; el servei d'intel·ligència exterior (SVR), el cap del qual va justificar l'assassinat; el servei federal de seguretat (FSB), hereu del KGB; o el servei militar d'intel·ligència (GRU), a qui podria correspondre per la condició militar de la víctima, el pilot de 28 anys Maksim Kuzminov.
Una mort anunciada
Malgrat la falta de confirmació oficial, a Moscou no han tardat a recrear-se en la mort del dissident. Mitjans russos van donar l'exclusiva del crim, abans que es confirmara la identitat, en informacions que acusaven la víctima d'alcohòlic i drogoaddicte. Kuzminov, a qui Kíiv va recompensar amb 500.000 euros, va qüestionar en mitjans ucraïnesos la unitat de les tropes russes i va justificar la seua deserció per la voluntat de no participar en crims de guerra. A l'octubre, la televisió pública russa va entrevistar tres suposats membres del GRU que asseguraven haver rebut l'orde d'eliminar-lo. Hores després de l'assassinat, Serguei Narixkin, el cap de l'espionatge exterior rus, l'SVR, va assenyalar Kuzminov com un “traïdor criminal” i “un cadàver moral”.
El pilot rus havia iniciat els tràmits per a empadronar-se a la Vila joiosa com a Ihor Shevchenko, ucraïnés de 33 anys, la identitat falsa proporcionada per Kíiv. La decisió era arriscada, per la possibilitat d'espies i informadors infiltrats entre la voluminosa comunitat russa de les comarques del sud. Els investigadors assenyalen com un error fatal la comunicació amb la parella, perquè es traslladara des de Rússia al lloc on residia. Un mes després estava mort.
El rastre de cadàvers de l'espionatge rus a la UE
En cas de confirmar-se, seria la primera mort coneguda de l'espionatge rus a territori espanyol. Els serveis secrets de Moscou han deixat un rastre de cadàvers a la Unió Europea mai reconegut formalment pel Kremlin. El 2018 la justícia alemanya va condemnar a cadena perpètua un espia rus per l'assassinat d'un rebel txetxé, i hi ha dos morts similars sota investigació a Àustria. El mateix any, Londres va acusar Moscou d'intentar enverinar l'exagent rus Serguei Skripal i la filla a Salisbury (Regne Unit). Abans, el 2006, l'exagent del KGB Aleksandr Litvinenko va morir enverinat en sòl britànic. La investigació judicial va assenyalar la possible autoria del cap del FSB prèvia autorització del president rus, Vladímir Putin.
