Insomni, ansietat i depressió: la pandèmia impacta en la salut mental dels sanitaris

El personal sanitari ha tingut des de la primera onada de la pandèmia un paper fonamental, i el continua tenint ara que es tracta de frenar-ne una segona. Conformen la primera línia dels qui tracten de plantar cara a la Covid-19, i també són els que suporten uns nivells de pressió més elevats. Un informe de la Societat Espanyola de Psiquiatria ha estudiat l'impacte en la salut mental de 24.000 professionals sanitaris exposats al coronavirus i ha mostrat que són ells els qui pateixen més insomni, ansietat i depressió que la població en general.

L'impacte que ha tingut el virus en l’ànim i les preocupacions dels sanitaris també l'ha assenyalat la presidenta de la Federació de Salut Mental de la Comunitat Valenciana, Rosa Bayarri. En declaracions a À Punt Notícies ha aprofitat la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental per a denunciar, una vegada més, "el desbordament" a què estan sotmesos els facultatius, que s'han enfrontat a una situació "de gran impacte, molt difícil de gestionar i que requereix d'atenció psicològica".

L’atenció a la salut mental, històricament menyspreada i invisibilitzada, s'ha fet més necessària que mai després d'un confinament i una desescalada que han evidenciat la falta de recursos i de ferramentes per a plantar-los cara. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que la crisi del coronavirus ha frenat l'atenció a la salut mental a 130 països.

El dol, l'aïllament, la pèrdua d'ingressos i la por al virus han desencadenat problemes o han agreujat els que ja existien. Un altre estudi, elaborat,per la plataforma de psicologia en línia TherapyChat, ha tret a la llum que els tres problemes més freqüents a la Comunitat Valenciana han sigut l'ansietat, els conflictes de parella i la depressió. La primera ha afectat un 38% de la població.

Repetició de l'ocorregut en la crisi econòmica de 2008

Al respecte, Rosa Bayarri ha recordat que una de les reivindicacions dels col·lectius és el compliment de les ràtios en els centres de salut, especialment del servei d'infermeria i de l'atenció primària, que ara han patit un "col·lapse absolut" a causa de la falta d'inversió. En el panorama actual, veu una repetició del que va ocórrer en la crisi econòmica de 2008, quan l'augment de persones que van desenvolupar algun tipus de problema de salut mental va ser acusat. "L'ajuda principal que els podem donar és la conscienciació, és una cosa normal que pot patir qualsevol persona i s'ha de normalitzar la demanda d'ajuda", ha recordat Bayarri.

La lluita contra l'estigma i el silenci també és una constant per als que treballen per a normalitzar una condició que afecta el 9% de la població mundial. Els estereotips encara presenten a les persones amb problemes de salut mental com "gent que no és capaç, que no té ganes de moure's o de treball". Per a trencar les idees preconcebudes i les barreres, la Federació de Salut Mental de la Comunitat Valenciana treballa amb les empreses perquè en els moments de crisi "s'evidencien més les exclusions en el món laboral; falta treball i els més perjudicats són els que tenen alguna dificultat".