Indignació per una biografia de Miguel Ricart en què diu ser un "cap de turc"

"Soc un cap de turc, la cara del diable, innocent, un toxicòman, un producte del sistema. Vos han contat moltes coses. I ara soc jo qui vos conta la meua història".  Les paraules són de Miguel Ricart. Parla amb un fons musical de sintonia èpica per a promocionar la seua biografia, un llibre on defén la seua innocència i que ja ha provocat la indignació d'associacions de víctimes com la Clara Campoamor. "Em sembla una vergonya que assassins de xiquetes vulguen viure d'elles, que una editorial s'haja prestat i això es permeta", ha dit en declaracions a À Punt la presidenta de l'associació, Blanca Estrella.

Ricart va ser condemnat l'any 1997 a 170 anys de presó pel triple crim d'Alcàsser. Davant de la Guàrdia Civil va reconéixer l'assassinat i la violació de les xiquetes junt amb Antonio Anglés, després d'haver-les torturat de forma despiadada. Durant el juí va canviar el seu testimoni, per a sumar-se a una suposada teoria conspiratòria que alimentaven alguns programes de televisió que van traure profit econòmic del cas. Va eixir de la presó el 2013, després de complir 21 anys entre reixes, en aplicació de la doctrina Parot.

Recentment es va saber que l'havien detingut en un narcopís. Mesos abans havia concedit l'única entrevista a una plataforma digital especialitzada en successos, durant la qual va defendre la innocència i també es va mostrar amnèsic respecte dels moments clau del crim. Ara una editorial, creada per a l'ocasió, anuncia un llibre de memòries, escrit per un autor novell especialitzat en el gènere fantàstic, que sembla destinat a blanquejar la imatge de Ricart i guanyar diners.

De "ruïna moral i ètica" qualifica la maniobra el psicòleg de l'Institut de Criminologia Enric Carbonell. Ho considera un "mensypreu total als fets, a les víctimes i a la justícia" que atempta contra el "dret a l'oblit". "Infame i deplorable" són els adjectius que empra Genar Martí, un dels periodistes que més a fons ha estudiat el cas.

Obtindre un benefici econòmic arran d'una condemna per assassinat és una pràctica a què recorren criminals de tot el món, també d'Espanya. El cas de la xiqueta gallega Asunta és un dels més recents. I fa només unes setmanes, la jutgessa ordenava l'aïllament d'Ana Julia Quezada, condemnada per l'assassinat del fill de la seua parella, de només huit anys. La mare del menor va denunciar que estava intentant lucrar-se amb entrevistes des de la presó per a fer una sèrie.  

L'exjugador de futbol americà O. J. Simpson va haver d'indemnitzar les famílies de l'exdona i un amic el 1994. Tot i que havia sigut declarat innocent de l'assassinat, un jutge va considerar punible que escriguera un llibre per a lucrar-se contant com imaginava que podien haver sigut els assassinats. 

Al Regne Unit també l'assassí en sèrie Robert Pikton va publicar unes memòries que Amazon va retirar del mercat per petició expressa de les autoritats. L'estat de Nova York va aprovar una llei que obliga al fet que el lucre obtingut en pel·lícules o llibres sobre crims vaja directament a les víctimes, i altres estats nord-americans han seguit el mateix exemple.