Igualtat homenatja Dolores Vázquez en el dia de la Visibilitat Lèsbica
És un reconeixement al perjuí que va patir Vázquez per ser lesbiana, que va desembocar en una acusació i condemna injusta
Dins dels actes del dia de la Visibilitat Lèsbica, celebrat el 26 d’abril, el Ministeri d'Igualtat ha atorgat la Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat d'este 2026 a Dolores Vázquez, jutjada i condemnada injustament per l'assassinat de la jove Rocío Wanninkhof. L’acte, que ha tingut lloc a Madrid este dilluns, ha sigut un reconeixement al perjuí que Vázquez va patir per la seua orientació sexual durant la investigació del crim de Wanninkhof.
El cas de Dolores Vázquez està considerat un dels errors judicials més grans dels últims temps a Espanya. Rocío Wanninkhof, de 19 anys, va ser assassinada el 1999 a Mijas (Màlaga). Per este crim detingueren i condemnaren injustament Vázquez, condemna que va ser el resultat d’un linxament social i mediàtic sostingut en estereotips i prejuís per la seua orientació sexual.
Ella va defendre la seua innocència, però el procés la va dibuixar com una lesbiana perversa amb una personalitat freda que havia matat la jove per a venjar-se de l'exparella, Alicia Hornos, mare de la xica.
Arran de la condemna, Vázquez va passar 519 dies a la presó, però el gir del cas va arribar al 2003. Mentre esperava que es repetira el juí, en llibertat, va ser assassinada la jove Sonia Carabantes, a Coín, també a la província de Màlaga. L’ADN va acabar vinculant els dos feminicidis amb Tony King, un britànic, depredador sexual, amb antecedents al seu país.
Dolores Vázquez va exiliar-se al Regne Unit. Els últims anys, ja a Espanya, ha rebut diferents homenatges que busquen rehabilitar-la com a víctima del sistema. Tot i això, la mare de Rocío Wanninkhof mai li ha demanat perdó per alimentar les sospites contra ella. Tampoc ha rebut cap indemnització econòmica.
