El 'hyperloop', el transport del futur

Un equip d’estudiants de la UPV competirà amb el seu prototip amb universitaris de tot el món en la Setmana Europea del Hyperloop, que comença dilluns

Prototip de Hyperloop UPV
Prototip de Hyperloop UPV
Àgata Pita
18 de juliol 2021 - 06:30

El transport del futur té nom propi: hyperloop, una càpsula que es desplaça a gran velocitat per l’interior d’un túnel sense tocar terra ni parets i que permet el transport terrestre de passatgers i mercaderies al llarg de centenars de quilòmetres en pocs minuts. 

Un equip d’estudiants de la Universitat Politècnica de València, liderat per Ferran de Andrés Vert, Arturo Fernández Gámez i Miquel Pérez Nebot, ha desenvolupat el seu quart prototip de hyperloop i el més avançat tècnicament: Ignis ('foc' en llatí), un aparell que assoleix els 200 km/hora i que segons els seus creadors podria recórrer els 350 quilòmetres que separen València de Barcelona en 20 minuts. 

A diferència d’altres prototips que se centren a potenciar la velocitat, Ignis és més pràctic i treballa amb un motor que permet frenar a una velocitat escalable, segons ha explicat María Cuesta Martín, directora de projectes i logística en Hyperloop de la Universitat Politècnica de València.

Els altres prototips, en canvi, frenen a una velocitat equivalent a dues vegades la força de la gravetat, "cosa que fa impossible la supervivència d’una persona a l'interior". Cuesta ha reconegut a À Punt que el prototip de la UPV encara no levita. Tampoc no han tingut en compte el confort dels passatgers, perquè la seua prioritat és desenvolupar la tecnologia que es vol implementar al transport. A més, ofereix un disseny modular, que permet accedir a certes parts sense haver de desmuntar-lo per complet. 

El hyperloop utilitza una tecnologia “completament neta”, segons explica Ferrandis Andrés, el director de Hyperloop, ja que “en eliminar completament les barreres físiques del vehicle, amb molt poca energia aconsegueix moure's”.

Als Estats Units ja s’han dut a terme les primeres proves amb passatgers, però encara no hi ha una data d’eixida del hyperloop com a mitjà de transport, ja que no s’ha desenvolupat com un projecte empresarial i no hi ha una estandardització del model. Els investigadors han d’establir unes bases amb les quals desenvolupar un estàndard. Com a mínim, avança Andrés, encara tardaria de 15 a 20 anys a desenvolupar-se, segons els seus càlculs. 

L’aposta tecnològica de la Universitat Politècnica de València

Amb l’objectiu de posar en comú els avanços d’aquesta tecnologia, la ciutat de València acollirà a partir del dilluns 19 de juliol la primera Setmana Europea del Hyperloop, on es reuniran investigadors i experts de diverses universitats europees.

L’esdeveniment se celebrarà en diferents ubicacions: de dilluns a divendres la seu serà la Universitat Politècnica de València i el cap de setmana es traslladarà al circuit Ricardo Tormo de Xest i el cobert número 2 del port de València. S’espera que al voltant de 400 estudiants procedents d'onze universitats de tot el món presenten els seus prototips, entre altres l’equip de la UPV amb el seu Ignis. Tots competiran en escalabilitat, eficiència i innovació per a descobrir quin seria el millor.

També et pot interessar