Guillermo Mínguez (UV), Premi Nacional d'Investigació: "Desenvolupem materials que no existeixen"
El químic de la Universitat de València ha explicat en Les notícies del matí els seus treballs en el camp de la nanotecnologia, pels quals dimecres rebrà un dels guardons en Investigació de l'Estat
Materials que detecten i capturen CO₂, que descontaminen aigües, allarguen la vida dels aliments o tripliquen l'autonomia d'un vehicle. No és ciència-ficció, sinó un camp d'investigació real, actual i molt pròxim. Hi treballa el grup d'Investigació Crystal Enginnering Lab de l'Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València. El director de l'equip, Guillermo Mínguez Espallargas (Sevilla, 1981), rep aquest dimecres un dels Premis Nacionals d'Investigació: el María Teresa Toral, que reconeix la investigació jove en l'àrea de Ciència i Tecnologia Químiques.
"Estem desenvolupant coses que no existeixen", ha explicat Mínguez Espallargas en Les notícies del matí. Al laboratori, especialitzat en nanotecnologia, inventen nous materials porosos, anàlegs al grafé. La seua tasca, sintentitza, consisteix a experimentar amb molècules. Ajuntar-les com si foren peces de Lego per a estudiar les propietats.
Les aplicacions pràctiques són infinites. Un estímul per a la imaginació. Alguns dels treballs anticipen solucions pràctiques per a problemes molt actuals, com l'emmagatzematge als futurs vehicles d'hidrogen o la incorporació de molècules antioxidants que prolonguen la vida dels aliments i reduïsquen el rebuig orgànic, responsable d'una gran empremta de carboni.
Sempre necessitem trobar l'inversor adequat que diga: "M'ho crec i hi invertiré
Per aquestes investigacions, Mínguez ha rebut finançament de l'European Reserch Council i premis com el Princesa de Girona i el Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana. Però moltes d'aquestes investigacions multipremiades necessiten també "trobar l'inversor adequat que diga, 'm'ho crec i invertiré'" perquè les troballes acaben arribant a la ciutadania, recorda el químic, que lamenta la diferència de cultura inversora de l'empresa espanyola respecte de l'R+D+I d'altres països europeus, com Gran Bretanya, on les firmes privades financen, fins i tot, tesis doctorals. La paciència per a esperar resultats a llarg termini, que és "quan ixen els resultats més interessants", explica el "salt qualitatiu" entre els productes de la inversió espanyola en ciència respecte dels que es fan als Estats Units i altres països.
Tot i els avanços en la carrera científica espanyola i per a la recuperació de talent científic que continua a l'estranger, Mínguez Espallargas considera que a Espanya continua existint un estret coll de botella que perjudica el retorn dels investigadors.
Els professorat és clau per a inocular la passió per la ciència
Fill i net de científics, Guillermo Mínguez, ha destacat la importància dels "mentors" per a transmetre passió a l'alumnat, motivar-los i donar-los l'impuls i la confiança perquè es dediquen a alguna branca de la ciència. En el seu cas, ha recordat, van ser dos professors de química, primer a l'institut i després a la universitat. Dos personatges clau que l'orientaren, ha dit, en un moment en què no sabia què fer. L'experiència la intenta reproduir ara en el seu alumnat de la universitat. "Els professors són clau i intente transmetre la mateixa passió, perquè els i les estudiants gaudisquen i comproven com de bonic que és".
Encara hi ha una bretxa de gènere en la investigació científica. Homes i dones hem d'anar plegats per a reduir-la
En el currículum del químic, més enllà dels mèrits acadèmics, figura també la condició de pare de tres fills. Mínguez exhibeix amb orgull aquesta responsabilitat per a reivindicar també, des de l'exemple d'una paternitat compartida amb la seua dona, també científica, una ciència més igualitària en què encara perviu una certa bretxa de gènere. Gràcies a la corresponsabilitat en les cures dels fills, la seua parella pot participar en investigacions igualment determinants en el drug delivery, una nova de generació de medicaments capaços de viatjar per l'organisme i actuar en zones concretes del cos. Per exemple, un antitumoral que actua només als pulmons.
"Encara hi ha una necessitat d'igualtat en la ciència (...) homes i dones investigadores necessitem anar plegats perquè la bretxa de gènere disminuïsca", ha explicat a la ràdio d'À Punt.
