Google diu adeu a les cookies: el trosset de codi que revela qui som i què fem en Internet

FLoC, la nova proposta de rastreig grupal que la multinacional ja ha començat a testar en navegadors Chrome, no convenç als experts en privacitat.

Finestra en mode incògnit en navegador Google Chrome / Shutterstock
Finestra en mode incògnit en navegador Google Chrome
Marta Galindo
11 d'abril 2021 - 07:30

Les cookies o galetes informàtiques de tercers -el trosset de codi que s'apega al teu navegador quan passes per una pàgina web i que permet a les empreses externes saber qui eres- tenen els dies comptats en Google. 

Amb l'objectiu de millorar la privacitat i seguretat dels usuaris en la xarxa, el gener de 2020, la multinacional va anunciar que deixaria de vendre anuncis basats en la navegació individual en Chrome, el navegador que utilitza el 63% dels usuaris de tot el món. La incògnita, fins ara, era conéixer quina tecnologia substituiria aquest sistema d’extracció massiva de dades personals que permet als anunciants saber qui som, què llegim, què mirem o què comprem. 

Més d’un any després, i encara que la data fixada per la companyia per a desterrar definitivament les galetes és 2022, sembla que ja tenim resposta. Entre els sistemes que sospesa Google, el que té més potencial segons l’empresa és l'anomenat FLoC (sigla de federated learning of cohorts, aprenentatge federat de cohorts). Es tracta d'una tecnologia que ja s'ha començat a testar en els navegadors d’un percentatge reduït d’usuaris (5% del total) d’un grup de països entre els quals no figura, de moment, cap europeu. 

Quina diferència hi ha entre FLoC i les cookies? 

Els data brokers o corredors de dades s’alimenten de la informació que proporcionen les galetes per a elaborar bases de dades que posteriorment venen a agències de publicitat. El negoci d’aquestes empreses es basa a reunir en una única identitat tota la informació que hi ha dispersa en la xarxa de cada un de nosaltres. Nom de telèfon, direcció, número de la Seguretat Social, compres de la targeta, viatges, subscripcions, multes, sèries favorites i un llarg etcètera. Després, empaqueten les dades en grups socioeconòmics detallats i els venen a empreses interessades. 

El que proposa Google amb FLoC és que les bases de dades a les quals tenen accés els anunciants no continguen cap informació personal, sinó que siguen un conjunt d’usuaris anònims amb perfils publicitaris similars. Així, un navegador amb FLoC en lloc de galetes de tercers recopilaria informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari i després usaria aquesta informació per a agregar aquest usuari a una “cohort” o grup amb hàbits similars. 

Segons Google, el nombre mínim de persones per grup seria d’uns pocs milers i, en cas de no arribar-hi, s’agruparien dos o més grups per tal d’evitar la identificació per descart. A més, la multinacional assegura que no es compartirà l’historial de navegació amb Google ni amb altres, i tampoc crearà cohorts o grups d’usuaris amb contingut sensible, com pàgines sobre medicina, religió o política. 

FLoC no convenç als experts en privacitat 

“La nova tecnologia evitarà els riscos de privacitat de les galetes de tercers, però en crearà de nous.” És el que assegura l’Electronic Frontier Foundation (EFF), l’organització mundial en defensa dels drets civils a internet, que considera que la proposta de Google no descarta el model publicitari basat en la vigilància a l’usuari, sinó que el reinventa. 

“Estem davant d’un encreuament de camins. Darrere nostre estan les cookies o galetes de tercers, possiblement l’error més gran en la història d’internet. Davant nostre, dos possibles escenaris de futur”, explica en el seu web l'EFF. En el primer, cada usuari és lliure de compartir la informació que vol amb els webs que visita i el seu historial no pot ser utilitzat per a manipular els seus desitjos. En el segon, els usuaris entren en els webs confessant quines pàgines han visitat durant l’última setmana i, per tant, són tractats en conseqüència. 

A aquestes reticències, compartides per experts i altres organitzacions en defensa de la privacitat, se suma el fet que Google no ha demanat consentiment explícit als usuaris per a incloure'ls en les proves que ha iniciat recentment amb FLoC i que s’allargaran fins al mes de juliol. A més, durant tot el període de proves, sembla que ni usuaris ni responsables de pàgines web podran eixir-se’n. 

Google, que ja ha aclarit que els detalls concrets de la tecnologia estan subjectes a modificacions i que la versió final de FLoC pot distar molt del que és en l’actualitat, assegura que la seua proposta arriba per a fer “d’aquest món, un lloc millor”.   

No sabem si tindrem un món millor, però, si finalment es compleix la promesa del gegant tecnològic, l’any que ve ens acomiadarem de les galetes de tercers després de més de dues dècades convivint amb elles. Es tracta d'una tecnologia que també va arribar amb bones intencions (oferir menys anuncis i més personalitzats) i que ha resultat ser el pilar fonamental de la multimilionària indústria de la vigilància de dades. 

També et pot interessar

stats