Gestar amb l'esperma o els òvuls d'una persona morta és possible a Espanya?

La llei de reproducció assistida del 2006 especifica que l'única persona que podria utilitzar el material genètic seria la parella, amb un temps límit de dotze mesos des de la defunció

La legislació espanyola és molt estricta amb aquest tipus de reproducció 'post mortem'. Foto de portada: Ana Obregón amb la xiqueta / À Punt NTC

La polèmica pel ventre de lloguer que ha fet servir Ana Obregón puja un escaló més amb l'anunci que la xiqueta s'ha gestat amb esperma del fill. Segons diu, per a complir l'última voluntat abans de morir. Consideracions morals a banda, això planteja interrogants sobre què diu la legislació espanyola sobre la reproducció assistida post mortem.

Recull la legislació espanyola la possibilitat d'engendrar un fill amb semen congelat d'un home que ha mort? Patricia Escribano Tortajada, professora de Dret Civil a la Universitat Jaume I de Castelló, ha aclarit que "està regulat expressament i permet la reproducció assistida post mortem, sempre que hi haja una sèrie de requisits molt restrictius". De fet, l'article 9 de la llei de reproducció assistida del 2006 especifica que ha d'existir una parella, que seria qui utilitzaria eixe material genètic i posa un límit de temps de dotze mesos per a fer-ho des de la mort de l'home.

En el cas del fill d'Obregón, "va morir el 2020 i, suposadament, sense parella. Per tant, el requisit no existeix i després s'ha inseminat una dona, tres anys després, tampoc es compleix el segon requisit", ha puntualitzat Escribano.

Quant a l'argument d'Ana Obregón que el fill va deixar per escrit, en un testament hològraf, la voluntat de ser pare. Susana Gisbert, fiscal de l'Audiència de València, ha assegurat que el fet que "es tracte d'una última voluntat no canvia absolutament res". A més, ha recordat que "sempre està per damunt l'interés del menor". En aquest cas concret, "inscriure el menor d'una persona que està morta i no es pot fer càrrec d'ell tampoc millora la situació".

Si el que fa l'actriu és inscriure la xiqueta com a filla adoptiva, es podria incórrer, segons altres fonts jurídiques, en frau de llei. "En aquest cas hauria d'actuar el Ministeri Fiscal, ja que aquesta xiqueta no tindrà filiació, ni cognoms ni drets de successió", ha afegit Escribano.

Un tema que ocupa de nou totes les portades i que no deixa de generar controvèrsia.

També et pot interessar

stats