La Generalitat busca garantir l'atenció pal·liativa

El projecte de Llei de Mort Digna presententat pel Consell a les Corts per al seu debat parlamentari obliga l'Administració a tindre en compte la decisió del pacient termial sobre com acabar els seus dies. A més regula el seu dret a mitigar el dolor i el patiment, així com a disfrutar d'una habitació individual i a estar acompanyat per la persona de la seua elecció.

Quan siga ratifiacada per les Corts, la llei permetrà els pacients planificar quines cures pal.liatives volen que se'ls administre per mitigar el dolor i protegir la seua dignitat fins al moment de la mort.També els oferirà la possibiliat de triar on vol rebre'ls, ja siga a domicili, en hospitals d'atenció a la cronicitat, en centres residencials socials o hospitals generals. A més el pacient tindrà dret a disposar, si així ho desitja, de l'acompanyament permament familiar o de la persona propera que designe, així com a rebre assistència espiritual d'acord amb les seues conviccions i creences.

No es tracta d'ajudar ningú a morir. Ni es parla d'eutanàsia ni de suicidi assistit, una pràctica que si bé està regulada en països com Holanda, Bèlgica, Luxemburg o Canada, a l'Estat Espanyol està considerada delicte segons la redacció de l'article 143 del Codi Penal, sobre el qual les comunitats autònomes no tenen competències.

Les normatives autonòmiques es limiten a garantir els drets dels pacients en l'últim tram de la seua vida i la valenciana és la desena autonomia espanyola a tindre un text legal. La pionera va ser Andalusia en 2010. Canàries, Balears, Aragó, Navarra, el País Basc, Astúries, Galícia i Madrid són les atres autonomies que ja compten amb una llei de mort digna similar.

Per a Sílvia Fernández, psicòlga de la Societat Valenciana de Cures Pal·liatives, "la llei suposa un pas important perquè dota la Comunitat d'un marc legal per tal d'aplicar les cures pal.liatives i dóna a conéixer que les persones tenim dret a decidir com volem passar els últims dies de la nostra vida."

"Els avanços tecnològics- diu Sílvia Fernández- fan que moltes malalties que abans eren mortals se convertisquen en malalties cròniques. Això permet sobreviure la persona, però de vegades amb una qualitat de vida molt pobra, amb dolor, soledat, amb dependència, amb problemes econòmics... És una situació que pot allargar-se mesos".

Qualitat de vida

"La mort digna no té res a vore amb l'eutanàsia. No estem parlant de gent que vol morir. Estem parlant que la persona que pateix una malaltia terminal puga rebre una atenció global (terapèutica, espiritual, afectiva...). Ella i el seu entorn. De fet, una bona atenció en cures pal·liatives fa que moltes persones que volen morir deixen de voler-ho perquè guanyen en qualitat de vida".

La llei valenciana garanteix el respecte als valors ètics i la dignitat de la persona durant els seus últims dies i regula la Planificació Anticipada de Decisions (PAD). Així, el pacient podrà planificar amb el personal que l'atén l'atenció futura que rebrà fins al final, atenent la cincumstància que no puga prendre decisions per incapacitat en el futur. La norma contempla que estes voluntats queden registrades en el seu historial i el personal es vorà olgligat a obeir-les. De fet, la norma contempla la possibilitat d'aplicar sancions administratives als facultatius que no respecten les voluntats anticipades del pacient.

La llei ha sigut consensuada i en el grup de treball que l'ha redactarda han paticipat experts en la matèria com la catedràtica d'Ètica, Adela Cortina, o la sociòloga i investigadora del CSIC, María Ángeles Durán, així com el Comité de Bioètica i el Consell de Salut de la Comunitat Valenciana. No obstant això, l'ombra de la polèmica eutanàsia ha planat sobre alguns crítics com l'Observatori de Bioètica de l'Institut de Ciències de la Vida de la Universitat Catòlica de València.

Per a Ignacio Gómez, secretari de l'Institut, la llei té aspectes positius, però "exacerba el respecte a l'autonomia del pacient front al parer del metge. Si quedara fixat el dret del pacient a que es respecte absolutament la seua voluntat, sense límits, no és difícil imaginar quina serà en certs casos la seua petició lliure i conscient de sol·licitar acabar amb el seu sofriment de qualsevol forma, encara que siga elimianant el mateix sofridor".

Ignacio Gómez també critica que no es valore suficientment la gravetat de l'acte de privació de la conciència a una persona i l'ús d'una terminologia equívoca o imprecisa que deixa la porta oberta a interpretacions eutanàsiques pasives o d'assistència al suicidi.

Efectivament, la polèmica sobre l'eutanàsia sobrevola l'objecte que intenta regular la normativa valenciana. Si l'Institut de Ciències de la Vida de la Universitat Catòlica de València la critca perquè no la descarta, l'Associació pel Dret a Morir Dignament, la critica perquè no la permet.

Segons Javier Velasco, president de l'Associació pel Dret a Morir Dignament a la Comunitat Valenciana, "És una llei necessària però no suficient. La mort continua sent un tabú per a la societat i cal molta didàctica entre el personal sanitari i la ciutadania. Nosaltres demanem que es modifique l'article 143 del Codi Penal i es despenalitze la eutanàsia, però la competència és estatal".

Per a l'Associació pel Dret a Morir Dignament, l'Estat espanyol ha de seguir països com Bèlgica o Holanda i garantir que les persones que vulguen optar per l'eutanàsia puguen fer-ho de forma voluntària i autònoma, amb totes les garanties d'un procés clínic supervisat i controlat per professionals. "La llei valenciana és un text indispensable perquè recull en un mateix text tota la legislació que existia al voltant de la mort a la Comunitat Valenciana, però les cures pal·liatives no poden ser una excusa per eludir l'altre debat que està pendent".