Les forces de seguretat registren 1.738 denúncies de desaparicions en un any a la Comunitat Valenciana
La Covid-19 provoca una caiguda del 37,8% de les denúncies per desaparicions a Espanya, amb 16.528 en 2020. Un 8% de les persones encara no han sigut localitzades.
Les forces de seguretat van registrar l'any passat a Espanya 16.528 denúncies de desaparicions, un 37,8% menys que l'any anterior i la menor xifra des de 2011 a conseqüència de les restriccions per la pandèmia. Estan actius 1.349 casos de 2020, la qual cosa suposa que un 8% dels desapareguts no ha sigut localitzat. A la Comunitat Valenciana s'han presentat 1.738 denúncies per desaparicions, 909 a València, 655 a Alacant i 174 a Castelló.
Són algunes de les conclusions del cinqué informe de les persones desaparegudes sense causa aparent a Espanya en 2020 que ha fet públic aquest dimarts el Centre Nacional de Desapareguts del Ministeri de l'Interior amb motiu del seu dia nacional. Es tracta d'una radiografia extensa i precisa del fenomen a través de l'anàlisi de les estadístiques dels cossos policials i les dades incorporades en la base de dades de desapareguts i restes humanes sense identificar.
Des de la creació en 2010 d'aquesta base de dades hi ha registrades, a 31 de desembre passat, un total de 219.425 denúncies, de les quals 4.685 estan actives. D'aquestes, els investigadors consideren que un 76% són voluntàries, un 21% involuntàries i un 3% forçoses.
El perfil: menors i voluntaris
El 68% denúncies per desapareguts correspon a ciutadans espanyols, encara que entre les denúncies d'estrangers hi ha 107 nacionalitats diferents. Sis de cada deu corresponen a menors d'entre 13 a 17 anys, en tant que els majors de 65 anys representen el 5% de les denúncies. El 76% es consideren voluntàries.
Espanyols desapareguts a l'estranger
Des de l'any 2010 s'han recollit 664 denúncies de ciutadans espanyols que han desaparegut en tercers països. D'aquestes, en continuen actives 106. Si agafem l'any 2020 com a referència, s'han recollit 65 denúncies per desaparició fora del territori espanyol, de les quals se n'han resolt 48. Malgrat la crisi sanitària, aquestes xifres no difereixen molt respecte a les de l'any 2019, quan es van registrar 58 denúncies.
3.236 cadàvers sense indentificar, un terç migrants irregulars
L'informe del Centre Nacional de Desapareguts inclou els cadàvers i restes humanes trobades des de 1968, el primer any del qual consten dades d'aquest tipus, encara que no és fins a 2010 quan s'inclouen en el sistema de manera anual. Així, dels 4.018 expedients post mortem, continuen sense estar identificats 3.236. En el període 2010-2020 s'han obert 1.316 expedients i se n'han identificat 565, la qual cosa representa el 43% dels cadàvers i restes humanes.
Madrid (130), Cadis (42), Màlaga (40), València (36), Barcelona (24), Las Palmas (24), Castelló (24), les Illes Balears (21) i Alacant (20) són les províncies amb més cadàvers identificats (63,9%) i també les que encara acumulen més expedients oberts (55,8%).
Els llocs de troballa de cadàvers i restes són, per aquest ordre, les platges, les aigües interiors, el terreny rural obert i els descampats urbans.
